Serra del Boix

A mitjans de Setembre, encara amb la calor de l'estiu ben present ens vam apropar a la Serra del Boix, una d'aquelles serres mediterrànias semi-desconegudes per el gran públic, habitades d'antuvi per l'home (abrics, pintures rupestres i coves en són testimonis), serra fuetejada pels elements, sobretot per un vent ben punyent a tota la zona que modela el paisatge al seu gust (Roques Foradades, formes impossibles, blocs penjants...) i que dóna una forta personalitat i misticisme a aquestes muntanyes del sud.

Llastimosament la mà de l'home també es fa notar en la manca de massa arbrada en gran part del terreny, branques i socs socarrimats testifiquen la insensatesa humana que ens toca viure en el nostre temps, vivim lluny de la natura, tan espiritual com físicament, i això es paga.

Tot trescant per aquests camins d'esbarzers i roques punxegudes, de mala petja però encisadors en la seva salvatjor ens vam apropar als tres cims que faríem aquell dia, cims tímids en alçada però grans en vistes i personalitat, boniques atalaies ventades on apreciar totes les precioses serres tarragonines a un cantó, i l'amplitud del mediterrani per l'altre, amb lo Delta de l'Ebre com a punt destacadíssim a l'horitzó.

Indrets de calma, místics, potser melangiosos, però d'una formidable personalitat que t'embolcalla, com si et digués que tu, d'alguna manera indesxifrable, pertanys a aquest territori castigat, abrupte, intens i preciós.

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!