Serra d'Ancosa, vestigis d'un passat

A principis d'Abril vam anar a l'extrem nord oest del Alt Camp, a conéixer la Serra d'Ancosa, i no ens decebé pas, ens al contrari, ens va sorprendre gratament per la seva bellesa i tranquil·litat, i també per la seva història plena de vestigis medievals, castells reventats per miquelets, masos abandonats, antigues esglésies amb antics óssos humans retornant a la llum del sol..., però comencem.

Sortint del tranquil poble de Querol (amb castell reventat inclòs i estelada al vent) férem la part més monòtona de l'excursió, uns 3 km. de carretera (això si, sense gaires vehicles), només algun grup de motos fent corbes (al apropar-nos en cotxe ja estaven atenent a un accidentat) ens va importunar un pel.

Aviat agafarem la pista que ens duia a aprofundir-nos a la Serra, després de passar algun Mas abandonat ens vam trobar el Castell de Pinyana, mig enrunat però mostrant part del seu passat majestuós, ja sabem que estem en unes terres que durant anys van ser frontera entre el món sarraí i els cristians.

Tot arribant al Coll de la Torre i havent passat per alguns camps de vinyes ja vam albirar el nostre objectiu, el Montagut (962 m.), ben altiu i emboscat ell, cap allà ens vam encaminar.

Agafant un corriol que menava cap al cim, tot d'una vam sentir uns sorolls dins el bosc, potser havíem pertorbat el descans d'algun cèrvid o porc senglar, però no vam veure res, ja sabem com són d'esquius aquests animals!

Després de superar el costerut corriol ja hi érem al cim, amb unes vistes molt belles i un solet, que havent dinat, ens feu quedarnos estabornits durant una bona estona.

Però havíem de seguir i ens vam encaminar cap a Sant Jaume de Montagut, una església ben "totxa", magnífica en el seu "porte" i amb el seu cementiri ancestral, com ancestrals els óssos qua afloraven del terra, sempre és té una sensació estranya quan veus falanges, trossos de crani i altres, penses en qui eren, quina vida portarien, si eren bona o mala gent i que poc es pensaven que anys i panys després de la seva mort algú estaria observant les seves interioritats amb curiositat (i respecte), però no crec que ja els importi gaire, oi?

Vam continuar per un camí ben fressat que ens portà, tot observant el bell paisatge, fins al Mas de l'Aranya i Cal Requesens, amb pinta d'haver estat importants a la seva època, i ara mig enrunats (bé, el Mas de l'Aranya encara es conserva força bé), com passa amb les persones, potser amb les pedres més lentament, però tothom passa i arriba un moment que desapareix qualsevol vestigi de la nostra vida, com a de ser, encara que alguns s'entestin a perdurar...

Ja arribant a Querol, ens vam passejar un xic pel poble i un "menda" va provar els estris que posen als yayus als parcs perquè es posin en forma, cal anar practicant, que d'aquí uns quants anys...

En resum, una bella excursió, perfecte per descobrir la serra natural i la històrica, amb calma i sense entrebancs. I si us fa el bon dia que vam tenir, amb un sol primaveral, millor. :-)

Reportatge Fotogràfic

Track

SaluT i Muntanya!!!