Puig d'en Cama, on posem l'ull, posem el peu!!!

A principis d'Abril férem un altra excursió, aquesta vegada vam trepitjar (i amb ganes) la banda mar de la Serra de Prades.
Vam sortir del poble de L'Albiol, un poble petit i tranquil amb unes vistes espatarrants del Camp de Tarragona i el mar, i una església i castell dignes de fer-hi un cop d'ull.

Després de deixar anar uns cargolets trobats a l'enciam en una obaga propera (es veu que comprem productes ecològics i de qualitat), vam agafar un tros de carretereta mig abandonada fins que en un punt vam entomar un corriol ben maco i emboscat (Bosc del Mas de Vallverdú) que ens menava muntanya avall, tot passant per masos abandonats (Mas d'en nebot) i alguna que altra sorpresa com un cotxe mig desballestat apartat a la vorera del corriol, ja m'agradaria saber com va anar a parar allà...

Vam anar a petar a la Inmaculada, una construcció religiosa sense gaire interés, i a partir d'allà vam conectar amb el GR-172 direcció al Coll de la Batalla (en referència a una antiga batalla medieval entre sarraïns i cristians)

Un trosset de carretera i ens desviem cap a una pista que mena al Mas de Serra i ascendeix en solana cap al cim del dia, el Puig d'en Cama (717 m.), un cim panoràmic de la Serra de Prades per una banda i del Camp de Tarragona i el mar mediterrani per l'altre, coronat per un punt geodèsic dels més grans que he vist i d'una torre de guaita anti-incendis.
Al cim mateix hi ha una esplanada

ben herbada que després de dinar ens va anar molt bé per la endormiscada tot prenent un solet d'allò més collonut.

Després d'una bona estona vam començar la baixada, força rosta, cap a la carretera i d'allà uns centenars de metres fins arribar al punt anomenat de les Tres Aigües, on conflueixen tres barrancs amb els seus cabals, el del Gatellar, provinent del Mas Ripoll i els del Salt i la Font Major, que neixen al Terme de l'Albiol.

En aquest punt deixàvem la carretera per Mas de la Cabrera, després el Mas del Sord (terrenys plens de vinyes) i per últim entomar el GR-65.5 que ens menava per la part més agrest de l'excursió, en franca pujada per un corriol bellíssim, ple de coves i formacions de conglomerats, que ens feu suar de valent, era la matraca final per arribar al punt d'inici, on donarem bona compte de cerveses i ganyips al bar del poble, ens ho mereixíem!



En resum, una excursió una mica exigent físicament, però fàcil tècnicament, amb terrenys de tot tipus i amb grans vistes, magnífic!

Si es que..., on posem l'ull, posem el peu!

Reportatge Fotogràfic
Track

SaluT i Muntanya!!!