
Arribarem just per agafar els bàrtulos facilitats per la organització, dorsal i...una samarreta de COTÓ!!! Això no ho veia des de els temps de les primeres Matagalls, potser efecte de la crisi?
L'Albert el Gran ens obsequià amb un dolç que engolirem sense miraments, petardasso per dir a tot el poble que sortíem i au! A treskarrrr!!!!
L'itinerari a seguir fou el següent: RIUDOMS (Plaça de l’Església), Montbrió del Camp, Riudecanyes, Duesaigües, Castell d’Escornalbou, Respirador del Túnel, L’Argentera, Portell del Peiró, Parc Eòlic de la Serra de L’Argentera, Coll Roig, la MOLA DE COLLDEJOU, Coll del Guix, Colldejou, Barranc de l’Areny, Ermita de Mare de Déu de la Roca, Mont-Roig del Camp, L’Arbocet, Montbrió del Camp i RIUDOMS (Plaça de l’Església).
Cap a la zona de Duesaigües el membre més veterà (l'Albert el Gran) va parar el ritme, i en Potaverda i jo mateix vam anar fent via, a trams caminant, a trams al trote, els quilòmetres anaven passant.
Va ser una experiència difícil d'explicar, no sabíem si corríem de felicitat o per no morir-nos congelats!
Doncs seguirem corretejant ja deixant el paisatge nevat enrere i arribant a l'Ermita de Mare de Déu de la Roca, un indret encisador on hi havia un avituallament gegant amb entrepans de butifarra, variats ganyips, fruita, begudes energètiques i...VI!!!
Ens vam mentalitzar per no entretenir-nos gaire en aquell santuari de perversió gastronòmica i vam baixar a la plana, ja per un terreny molt pla, entre camps i molt monòton que se'ns va atragantar una mica i baixarem el ritme ostensiblement, tan es així que l'Albert el Gran ens atrapà a l' últim avituallament i férem els últims quilòmetres triomfants, junts com havíem començat.
Vam arribar amb un temps ben bó de 08:15h, ens esperava un diploma ben maco, uns ganyips i unes birres que serviren per brindar merescudament.
Es feu dura la marxa per la climatologia extrema de la jornada, però li vam posar collons i la Riudoms-La Mola-Riudoms ja es nostra!!!
Fotus Aka
Fotus Potaverda
SaluT i Muntanya!!!
PD: Personalment em vaig endur de rècord una tendinitis al taló d' aquiles del peu esquerre, diagnosticada per un metge de l'assegurança de la FEEC (ja vaig trigar en anar al metge, fins i tot vaig fer tres excursions abans d'anar-hi, jaja!!!quin talós!) però amb un parell de setmanes de repòs, gel a la zona afectada i uns antiinflamatoris es recuperà a temps per la següent treskada de categoria..., però això ja serà una altre història!)
1 comentari:
Hahahaha! Què bo lo d'anar corrents per felicitat o per no quedar-vos congelats ;D Si és que lo que no us passi... Realment va ser un dia hivernal!! Ja patia per vosaltres, com no ;) MOLEU MOLT
Publica un comentari a l'entrada