Riudoms-La Mola-Riudoms (Nevadot primaveral!!!)

A finals d'Abril teníem una cita amb la Riudoms-La Mola-Riudoms, una marxa de resistència organitzada per la secció de muntanya del CERAP, prova puntuable per la Copa Catalana de Marxes de Resistència, ens esperaven 52 km. i un desnivell de 3332 m.

Després de sopar un plat de pasta i un vinet ben bo al refugi de Torredembarra, ens anàrem a fer nones, ja tard, molt tard, tenint en compte que a l'endemà el despertador tocava a les tempestuoses hores de les 5:15h per poder prendre la sortida a les 6:30h a Riudoms, quines hores nanus!

Arribarem just per agafar els bàrtulos facilitats per la organització, dorsal i...una samarreta de COTÓ!!! Això no ho veia des de els temps de les primeres Matagalls, potser efecte de la crisi?

L'Albert el Gran ens obsequià amb un dolç que engolirem sense miraments, petardasso per dir a tot el poble que sortíem i au! A treskarrrr!!!!

L'itinerari a seguir fou el següent: RIUDOMS (Plaça de l’Església), Montbrió del Camp, Riudecanyes, Duesaigües, Castell d’Escornalbou, Respirador del Túnel, L’Argentera, Portell del Peiró, Parc Eòlic de la Serra de L’Argentera, Coll Roig, la MOLA DE COLLDEJOU, Coll del Guix, Colldejou, Barranc de l’Areny, Ermita de Mare de Déu de la Roca, Mont-Roig del Camp, L’Arbocet, Montbrió del Camp i RIUDOMS (Plaça de l’Església).

Cap a la zona de Duesaigües el membre més veterà (l'Albert el Gran) va parar el ritme, i en Potaverda i jo mateix vam anar fent via, a trams caminant, a trams al trote, els quilòmetres anaven passant.

L'oratge, que es preveia inestable per tota la jornada ens respectà bastant (malgrat un plugim incessant i una fresqueta acusada) fins que per la zona de l'Argentera començaren a caure uns flocs..., si si heu llegit bé, flocs de neu en plena serra tarragonina i a finals d'Abril! On se's vist Això!!?? Però es que lo millor venia a continuació, la nevada era de tal magnitud que en un tres i no res el paisatge va canviar de verd mullat a blanc hivernal, amb un gruix de neu que no parava de pujar, i nosaltres corrents per la carena plena de molins de vent, fantasmagòrics per la boira i la nevada.
Va ser una experiència difícil d'explicar, no sabíem si corríem de felicitat o per no morir-nos congelats!
Doncs com deia, tal va ser la nevada que va caure que l'últim tros de pujada a la Mola de Colldejou es suspengué per la perillositat (a la zona de la Mola hi ha uns quants avencs i espadats, que fer-los amb boira i neu podia resultar una mala experiència).

Doncs seguirem corretejant ja deixant el paisatge nevat enrere i arribant a l'Ermita de Mare de Déu de la Roca, un indret encisador on hi havia un avituallament gegant amb entrepans de butifarra, variats ganyips, fruita, begudes energètiques i...VI!!!
Ens vam mentalitzar per no entretenir-nos gaire en aquell santuari de perversió gastronòmica i vam baixar a la plana, ja per un terreny molt pla, entre camps i molt monòton que se'ns va atragantar una mica i baixarem el ritme ostensiblement, tan es així que l'Albert el Gran ens atrapà a l' últim avituallament i férem els últims quilòmetres triomfants, junts com havíem començat.

Vam arribar amb un temps ben bó de 08:15h, ens esperava un diploma ben maco, uns ganyips i unes birres que serviren per brindar merescudament.

Es feu dura la marxa per la climatologia extrema de la jornada, però li vam posar collons i la Riudoms-La Mola-Riudoms ja es nostra!!!

Fotus Aka
Fotus Potaverda

SaluT i Muntanya!!!

PD: Personalment em vaig endur de rècord una tendinitis al taló d' aquiles del peu esquerre, diagnosticada per un metge de l'assegurança de la FEEC (ja vaig trigar en anar al metge, fins i tot vaig fer tres excursions abans d'anar-hi, jaja!!!quin talós!) però amb un parell de setmanes de repòs, gel a la zona afectada i uns antiinflamatoris es recuperà a temps per la següent treskada de categoria..., però això ja serà una altre història!)