Una Olla de Núria, en solitari.

A principis d' Octubre de l'any passat (si, segueixo amb desfase horari...), aprofitant que tenia un parell de dies de festa entre setmana, vaig decidir-me a realitzar una d'aquelles aventures que tenia des de fa temps ficada al cap, fer l'Olla de Núria en solitari.

Un recorregut intens en desnivell acumulat i quilòmetres, però sense cap complicació tècnica. Això si,  preciós en vistes i sensacions personals.

En tota la jornada només vaig veure quatre muntanyencs, concentrats al principi de la travessa (bé, sky runners), dos catalans de baixada cap a Núria, i dos francesos al cim del Puigmal, en tota la resta de jornada només vaig veure ramats d' isards i muflons, un voltor gegantí assentat vora el cim de Finestrelles i unes perdius nivals sorpreses vora el Pic de Núria.

I jo mateix, la terra, els núvols, el vent, les sensacions i pensaments. Un gran pack.

El solet em va acompanyar fins el Puigmal, després els núvols em feren visita que durà la resta de caminada, fins i tot començà a ploure dalt del cim de Noucreus, cosa que em feu replantejar seguir fins a ultimar la clàssica Olla, o començar a baixar per la primera drecera, vaig decidir aquesta última opció, quedaven dos cims secundaris ja de baixada, i no calia arriscar a les alçades...

Un cop arribat de nou a Núria vaig esperar el cremallera prop d'una hora, em donà peu a tirar-me per la gespa gaudint del moment i del paisatge que m'envoltava, cigarro en boca.

Tot i ser una travessa en solitari, com hi havia cobertura per la zona vaig aprofitar per transmetre en directe les meves evolucions per la muntanya via wassup, va ser un gran éxit d'audiència ;-)

Un dia magnífic!

Track
Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!