Canigó, la flama que mai s'apaga.

Quin millor plan per celebrar la revetlla, altrament dit solstici d'estiu, que pujant al Canigó? Cap altre, certament.

Vam veure baixar la flama que a de portar trempera al poble de Catalunya, la independència ja s'apropa. Vam pujar al cim sortint de la zona del refugi de Marialles pujant per la xemeneia del gendarme, on una gentada s'aplegava albirant la nostra terra des de les alçades, vam brindar amb cava i vam menjar coca de llardons.

Vam baixar per la xemeneia, després de superar una mini resaca, i vam tornar a pujar per assolir el Puig Sec (2665 m.). Ja només quedava baixar muntanya avall fins arribar a un extraordinari estany amb vistes al Canigó (2784 m.) i una aigua ben fresqueta per fer-hi un bany (el més inconscient) i posar-hi els peus i pescar una mica els demés.

I a la nit, i ben arribats els companys dormilegues, festa grossa amb bones viandes, bon beure, foc, petards i coets (amb plataforma de "despegue" ben merdosa ;) ) Uns balls d'akelarre hi ha dormir la mona!

VAM TRONAR LA VALL :-D

A l'endemà, i després de passar la resaca còmodament instal·lats al refugi lliure, vam fer un volt per Perpinyà, terra expoliada, poc català vam sentir dels autòctons, això si, la conversa de sobretaula va estar molt animada, es notava que érem catalans del sud dels Pirineus :-)

Un cap de setmana pletòric!!!

 

Reportatge Fotogràfic Aka
Reportatge Fotogràfic PotaVerda
Track

SaluT i Muntanya!!!