En plena onada de fred Siberià, varem fer una excursió per terres frontereres entre la Conca de Barberà i l'Alt Camp, a la Serra de Miramar, un paratge amb unes magnífiques vistes de la Conca de Barberà, de la serra de Prades i de gran part de la costa tarragonina.
Recorrerem la serra de punta a punta assolint els dos cims culminants, sortirem del poble de Prenafeta, passant per l'antic poble i ermita de Sant Salvador, i albirant les runes del castell colgades en un espadat (espectacular).
Un cop arribats a la carena (i assolint tot seguit el Tossal Gros 867m.) ens sorprengué un ventet d'allò més gèlid que només ens deixà endinsant-nos per la serra, entre els boscos i caminois que ens dugueren al encantador poble de Miramar, on férem un mos i també un cafetó ben calent que ens oferí una família, sorpresa per la nostre abrupta entrada a la seva vivenda particular (pensàvem que era un hostal o quelcom semblant on servien cafès, però era una casa rural sense aquest tipus de serveis...), però el fet es que ens serviren amablement malgrat la salvatgia dels númens invasors...
De nou amb els cossos reconfortats sortirem a l'exterior i ens trobàrem amb una grata sorpresa, una incipient nevada que començava a emblanquinar els voltants, assolirem tot seguit La Cogulla (788 m.) un cim maltractat per varies estructures humanes (casetes, antenes, etc...)
Només quedava l'últim tram caminant una bona estona sota aquest ambient nival i arribant al punt d'inici xerrant i xalant del camí.
De tornada vam ser testimonis de com les mares gosses protegeixen els seus petits a capa i espasa, i com inciten a la manada a fer-ho per elles, un comportament extrapolable a altres espècies, inclosa la nostre.
Ei! Que nosaltres només passàvem per allà!
Reportatge Fotogràfic
Track seguit
SaluT i Muntanya!!!
Un cop arribats a la carena (i assolint tot seguit el Tossal Gros 867m.) ens sorprengué un ventet d'allò més gèlid que només ens deixà endinsant-nos per la serra, entre els boscos i caminois que ens dugueren al encantador poble de Miramar, on férem un mos i també un cafetó ben calent que ens oferí una família, sorpresa per la nostre abrupta entrada a la seva vivenda particular (pensàvem que era un hostal o quelcom semblant on servien cafès, però era una casa rural sense aquest tipus de serveis...), però el fet es que ens serviren amablement malgrat la salvatgia dels númens invasors...
De nou amb els cossos reconfortats sortirem a l'exterior i ens trobàrem amb una grata sorpresa, una incipient nevada que començava a emblanquinar els voltants, assolirem tot seguit La Cogulla (788 m.) un cim maltractat per varies estructures humanes (casetes, antenes, etc...)
Només quedava l'últim tram caminant una bona estona sota aquest ambient nival i arribant al punt d'inici xerrant i xalant del camí.
De tornada vam ser testimonis de com les mares gosses protegeixen els seus petits a capa i espasa, i com inciten a la manada a fer-ho per elles, un comportament extrapolable a altres espècies, inclosa la nostre.
Ei! Que nosaltres només passàvem per allà!
Reportatge Fotogràfic
Track seguit
SaluT i Muntanya!!!
1 comentari:
Temps ben fred, però feta una boleta vaig passar calor i tot! La nevada molt maca i sense crear complicacions, per tant GENIAL. Els gossets, una cuuuucaaadaaaa I l'excursió ben recomanable :D
Publica un comentari a l'entrada