Ens internem al corriol que puja muntanya amunt, tot moll, tot exhuberant, verds i ocres i bolets, molts bolets sortint de qualsevol indret imaginable...xin-xin...
Baixem un coll, tornem a pujar i començem a endinsar-nos entre la boira al bosc màgic, de les fagedes i dels bolets gegants, en diuen camí dels morts, nosaltres ens sentim ben vius, xin-xin....
Arribem al cim (Rocacorba 970 m.) on la lletjor humana a deixat traça, i on la boira i els núvols no deixen veure el panorama, una mica més avall un santuari amagat ens fa feredar, xin-xin...
Seguim baixant, més ocres i més verds, coves tel·lúriques i roques barret, cranis de vaques i bolets, més bolets...xin-xin...
Xino-xano hem arribat i el xin-xin ens ha acompanyat, i nosaltres ens axinem de riure, i de felicitat!!!
Xin-Xin...!!!
Reportatge Fotogràfic
Track utilitzat
SaluT i Muntanya!!!
1 comentari:
Xin, xin, xiiiiin, xin, xin, xiiiiin, relliscadooooor xin, xin, xiiiiiiiiin!!! Ho reconec, ho passo fatal amb la pluja. Pateixo per no caure. Però l'excursió, curiós, menys el cim, fer-la, val la pena. Maquíssim tots els paratges per on passes. I realment la pluja, li va donar un encant especial :)
Publica un comentari a l'entrada