Forquetas

Un dia de les darreries d'Agost un parell de trempapics feren una sortideta amb l'intenció de deixar-se veure per algun tresmil, no fos cas que es perdés la costum....

Viatget de nit havent currat, vivac al costat d'una pista d'aterratge deserta i d'una carretereta, que semblava que no hi havia de passar ningú fins que de bon matí una colla de camions de gran tonatge a mil per hora ens despertà del nostre bonic son de mil estrelles, caxins la mar..., estàvem a un pas d'una maravellosa gravera....

Esmorzarem i férem via cap a la Vall de Benasc, primer fins al poble d' Eriste, per després entomar la pista que ens havia de deixar al parking del Pont d'Espigantosa, prop de la magnífica cascada d'Espigantosa (res a envejar a d'altres més famoses...).
D' allà (ja caminant) ferem via pel camí que ens menà al Refugi Àngel Orús (Hotel del Resplandor pels amics).
Seguirem pujant amb un cel encapotat però amb una temperatura extraordinària per caminar, val a dir que només ens trobàrem una colla de tres de les terres del sud de la península, que ens preguntaren pel camí cap al "Pocé" a lo que nosaltres responguérem gentilment.

Però nosaltres no anàvem cap al Posets, el nostre caminar ens portà a l'ibon de Llardaneta, un enclavament superb on un grup nombrós d'sards ens feren poses estàtiques perquè nosaltres li donéssim a la càmera fotogràfica com bojos, tenien clar que mai els podríem encalçar amb les nostres dues cames i els respectius pals de trekking...

Ja teníem a la vista el nostre objectiu, els Pics de la Forqueta (3007 i 3004 m.), un muntanyot d'allò més atraient, ens rehidratarem i començarem la forta pujada al coll de la Forqueta o d'Eriste (2860 m.), d'allà només calia grimpar seguint la fina linea que menava cap al cim.

Quin espectacle redeu!!! Estàvem al rovell de l'ou dels tresmils, allà on miressis trobaves massissos imponents, sempre amb el gegant Posets mirant-nos altivament.
Férem el ronso una estona, l'esforç i l'indret s'ho valien, ens sentíem exultants per tanta bellesa al nostre voltant, només calia mirar i veure, reposar cos i ànima.

Al cap d'una estona ens dirigirem cap al germà petit de les Forquetas, jo no vaig veure clar per on estava anant el meu company, i no vaig saber veure Camí alternatiu (hi havia, caxins), el compi després d'una estona de dubtes importants sobre la relativitat de l'indret on es trobava penjat, arribà a l'objectiu, per després tornar per l'esmentat Camí alternatiu, tan era, no sóc un caçador de tresmils, en tot cas, per una altre vegada ja ho sé.

La baixada la férem com ens agrada als trempapics, muntanya avall sense contemplacions, bautitzarem la via utilitzada com a "Via Trempapics", si en voleu saber més contacteu amb nosaltres, jejje.


Ja només quedava la llarga baixada per la vall de Grist fins a retrobar el cotxe, férem botànica i fauna per la zona per amenitzar el temps, dormirem a les pistes de Cerler havent sopat frugalment, i a l'endemà férem de turistes per la zona, caminada per un PR amb grans vistes del poble de Benasc, compres al santuari/tenda Barrabés, i vermout i dinaret de menú per omplir la panxa.

Tenim feina en aquestes valls, hi tornarem properament.....


Reportatge Fotogràfic (Potaverda/Aka)

Ressenya utilitzada de la magnífica web Engarrista

SaluT i Muntanya!!!