El Russell dels vents

De poble en poble, de festa Major en festa Major, i de fira en fira, vam arribar al pàrquing de l'embassament de Llauset, tot just per anar a fer nones, on passarem la nit resguardats al cotxe, la nit semblava plàcida però unes quantes tempestes amanides amb pedra arrasaren l'indret, menys mal que no havíem dormit al ras...

El matí s'aixecà gris, com nosaltres mateixos que no havíem aclucat ull en tota la nit.
Ens calçarem les botes i començarem a fer via, cap a on?, doncs cap a les Maleïdes, per primer cop ens volíem pujar a la gepa d'una de les seves muntanyes, l'escollida era el Russell, l'excursió es presentava llarga, solitària i aventurera, com a nosaltres ens agrada.


La temperatura era agradable, no feia sol, no feia vent, amb aquestes condicions ens menjàvem el terreny amb rapidesa, les marmotes cridaven al nostre pas avisant de la nostre presència, fins que el rei de les marmotes ens volgué saludar, amb les seves venerables pells albines ens albirà i ens llançà un crit abans de desaparèixer a les seves coves, potser el crit era un advertiment, o una salutació, fos el que fos nosaltres seguirem el nostre ràpid caminar cap amunt, sempre cap amunt...

Quan arribarem al Coll de Vallhiverna el vent (que ja intuíem a les alçades) feu acte de presència, i quan arribarem al coll dels Bucardos allò fou un festival, sonaven totes les notes possibles, en clau de fa i en clau de sol, però sobretot en clau de muntanya, l'aigua dels estanys es movia anàrquicament, com si fossin petits mars embravits, els núvols anaven passant a una velocitat extraordinària i creant una atmosfera tèrbola i canviant...


Ens atansarem una mica més, ballant entre gegantins blocs, fins que ens aturarem, mirarem el cel, les boires i sobretot, sentirem els vents, i la decisió no trigà gaire, aquell dia les Maleïdes ens estaven advertint, calia fer cas al gran drac, avui no ens deixaria pujar al seu llom, aquell dia només el vent podia fer-hi cap.

I llavors ens vam dedicar a gaudir dels elements, admirant l'espectacle visual i sensorial, que conmou a qui sap apreciar-ho, i que destrueix la voluntat a qui no hi està avesat...

"El vent té ell mateix una influència moral"

Henry Russell. Extret del seu llibre Souvenirs d'un montagnard

Reportatge Fotogràfic
Reportatge Fotogràfic Potaverda 
Track (Només anada)

SaluT i Muntanya!