Els voltors em van acompanyar durant tota la jornada, els vaig sentir batre les ales a pocs metres de mi, lliscar per l'aire, poderosos i segurs del seu medi, jo caminava sense esma, només les cames m'havien portat al cim, estava fora del món que en aquell moment m'envoltava, i ells em van fer arribar un missatge en forma de ploma.
I vaig obrir els ulls, i vaig veure tot el que m'envoltava, vaig reconèixer el privilegi d'estar allà dalt, i vaig somriure. Malgrat tot, vaig somriure.
*Excursió als tucs de Castanesa (2861 m.) i Possolobino (2776 m.) des de l'estació d'esquí de Cerler, Juny 2011
* Es una zona amenaçada per l'ampliació faraònica que volen fer de les pistes de Cerler cap a la Vall de Castanesa, encara no se sap si es durà a terme, quan i com, però pinten bastos per lo que he pogut llegir a internet sobre el tema.
La estupidesa humana no té límits.
Reportatge Fotogràfic
SaluT i Muntanya!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada