Volta per la Serra del Montsià

Escriure o morir

A principis del primaveral mes de Maig tres Trempapics feren via cap a la desconeguda Serra del Montsià, enclavada a la comarca homònima, situada a l'extrem sud de Catalunya, amb l'omnipresent delta de l'Ebre regant la plana.
Una d'aquelles serres que veus anant per l'autopista, te la quedes mirant i et dius que algun dia estaria bé fer-hi un ullau, i aquell dia va arribar.

Vam començar una mica tard a rel d'un petit despiste per trobar el lloc de sortida, però un cop començada l'excursió tot va anar sobre rodes, més ben dit, sobre peus, que això es lo nostre :-)

Començàrem a caminar envoltats de camps d'oliveres per després entomar una forta pujada per sender passant per antigues terrasses de conreus, pous i un parell de masos abandonats (Tabola i Rosalea), fa pensar quina vida més dura que durien els habitants d'aquells masos tan isolats a la muntanya.

Val a dir que feu un dia ben assolellat i xafogós, i sent una serra tan pelada ens tocà el sol de ple, sort de l'airet que corria un cop arribats a la carena que era ben agradable i ens ajudà a aguantar la calorada.

Arribats a la carena el primer cim ja el teníem a l'abast, Molacima (748 m.) desde on ja s'albirava tota la grandiositat del Delta que ens acompanyaria durant tota la jornada.
El nostre recorregut no tenia pèrdua, era seguir tota la carena en un seguit de pujades i baixades, grimpadetes i com moltes vegades el sender es perdia ens les haguèrem amb una infinitat de matolls que a voltes feien feixuc l'avanç.
El següent cim fou el punt culminant de la Serra, la Torreta del Montsià (765 m.), on férem un mos, refrescàrem la gola i ens férem la foto de rigor, ens havíem deixat la senyera, menys mal que en un repetidor abandonat just a uns metres en trobàrem una de ves a saber quina anyada, bon servei ens feu.

Començava llavors el tram més dificultós, resseguint l'aresta entre el pedregam, els matolls, les grimpadetes i el constant puja i baixa, sempre com a teló de fons el blau mar mediterrani amb la blanca i magnífica llengua del Delta, un espectacle visual.

El següent objectiu fou la Foradada (698 m.) una altre meravella natural d'aquesta serra, un rocam foradat per l'acció del vent i l'aigua durant mil·lenis, un indret màgic amb unes vistes extraordinàries del Delta, si es que no ens cansaríem mai de mirar-lo.

Férem una paradeta i recularem una miqueta per entomar el GR-92 que ens portà per l'interior de la serra fins al lloc d'inici, un camí que ens mostrà una cara diferent de la serra, més amable i humana, passarem pel Mas del Comú on en uns plafons explicaven el dia a dia d'aquella gent que traginaven per la serra, eren altres temps, sens dubte.

De nou al cotxe aprofitarem per atansar-nos a Ulldecona per fer una birreta fresqueta i unes patatones (per cert, boníssimes) a la plaça del poble.

Un dia feliç

Ressenya seguida del blog Vamos de Ruta
Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!