Cim, comilona i estany

Escriure o morir

Cap a finals d'Abril vam quedar amb una parella ben maca que s'estrenaven en això dels Trempapics, vam escollir un passeig òptim per gaudir tots plegats del dia.

Vam quedar a la urgellenca població d' Ivars d'Urgell, i d'allà en un cotxe ens apropàrem a la vora d'Agramunt, en plena carretereta deixarem el cotxe i férem una petita caminada per arribar al primer objectiu del dia, Lo Pilar d'Almenara (457 m.), una torre de guaita del segle XI-XII, grans vistes del Pla d'Urgell i les seves extensions de camps, al nord es guaitava perfectament el Montsec.
Ens feu un dia ennuvolat (mig tempestuós) que donava un contrast magnífic amb el verd i el marró dels camps, el blau del cel...
Just a uns metres de la torre, un vèrtex geodèsic serví per plasmar la foto de cim, i una miqueta més enllà visitarem les runes de l'ermita romànica de Sant Vicenç, poca cosa resta d'ella.

Com la gran caminata ens havia obert la gana tornarem ràpidament a Ivars, on en una fonda donàrem via lliure a la nostra gula, entremesos, plats i més plats, postres, cafès...., ens ho mereixíem després del "palizón" de l'excursió.... :-)

Un cop satisfeta la nostra panxa férem via cap a l'Estany d'Ivars, una meravella natural recuperada de la dessecació soferta l'any 1951, una de tantes marranades que han fet els humans a la natura per propi benefici, menys mal que l'home també té la capacitat de assumir els propis errors i corregir-los.
Ara es un espai ple de vida, un oasis per ocells, amfibis, peixos i per els propis humans un indret de repòs i vida.

Fer la volta a l'estany seguint els miradors i els aguaits, armats amb uns binocles fou una experiència molt gratificant, ho recomano a qualsevol persona amant de la tranquilitat i la fauna.

I finalment ens plogué una miqueta, una remullada inofensiva que feu de colofó a una jornada molt maca, de descoberta de territori i en immillorable companyia.

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!