“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

21 de gener 2011

Trescant pel Montsant

Les serres del sud són sinònim de calma i bellesa, quin gran tresor tenim, som afortunats de que d'en mica en mica les anem coneixent sense preses però sense pausa, trescant per les seves carenes ventades o davallant a les seves valls frondoses.

Pero sempre, sempre us acompanyarà aquesta tranquilitat que tan preuada és en el nostre temps de preses i sorolls sense sentit...

L'altre dia vam fer una volta maravellosa per la serra del Montsant, de les carenes a les valls, de les balmes gegants als camins penjats, pujar i baixar per cadenes rovellades per assolir cims i passar per passos estrets només aptes per gats, res que uns trempapics com nosaltres no poguéssim superar.

També ens va donar temps a perdre el camí marcat (no van tenir res a veure les dues botes de vi que ens acompanyaven, ho prometo) i inventar el nostre propi per arribar a bon port, ja som madurs.

Vam arribar a Albarca (inici i final de l'excursió) just quant l'últim bri de llum solar deixava pas al regne de la lluna, satisfets i contents férem la última xerrameca del dia, un dia ben aprofitat, sens dubte!

El Montsant és màgic.

Reportatge Fotogràfic



SaluT i Muntanya!

1 comentari:

marietadelullviu ha dit...

Sí, sí... per perdre't i trobar nous "camins" i per trobar bons racons per a que no et caigui alguna pedreta en mal lloc... Ara de de-bó, realment va ser una excursió genial :D Amb paisatges preciosos i ben variats. Una excursió ben amena i amb molt bona companyia :)