El pic de la jornada, anomenat Petit Vignemale (3032 m.), magnífica vista cap a les dues glaceres, i una cresta increiblement aèrea enfilant-se cap al señor de la contrada, el Vignemale, queda pendent, algun dia hi tornarem Oh! rei...
Dos refus, Oulettes, amb ambientació combativa, crepes fenomenals i cola radikal!!!!!!!! I el degà i situat a més alçada dels refugis pirinencs, Baysellance, molta història pirineista dins les seves parets i una sopa de tomàquet per no despreciar!!!!
Una cara nord que ens va deixar astorats, la del Vignemale vista desde el Refugi d'Oulettes, màxima expressió de verticalitat i bellesa unides en una muntanya...
Un coll, el de los mulos, d'aquells que s'han de fer amb constància, una dura pujada que ens va fer suar de valent, i un vent huracanat que cuasi ens fa caure a terra, grans vistes a banda i banda, aqui no hi han fronteres amics...
I per acabar una imatge de bucolitat, que com diu el company, es inherent al grau de cansament dels protagonistes...
Em sento un privilegiat per tenir l'oportunitat de conèixer aquests fastuosos indrets, no m'estranya gens que el Sr. Russell s'enamorés, tenia bon gust el paio....
Em sento un privilegiat per tenir l'oportunitat de conèixer aquests fastuosos indrets, no m'estranya gens que el Sr. Russell s'enamorés, tenia bon gust el paio....
SaluT i Muntanya!!!
3 comentaris:
gran jornada, si senyor. El vignemale va quedar pendent, haviem de deixar algo per la propera vegada, perquè un paraís com aquest estic segur que el tornarem a visitar. A mes, la cresta promet...jo no dic res mes, jejeje.
Toc-toc...
Ja fa uns dies que segueixo les vostres aventurilles en silenci i mira, avui m'he decidit d'entrar a saludar.
Volia felicitar-vos per l'aconteixement Trempapic de l'any i per saber gaudir d'això que tant us agrada i compartir-ho d'aquesta manera amb anècdotes que fan riure molt i sensacions que fan somriure.
Comparteixo admiració cap el Vignemale, un dels llocs més impressionants del Piri, sense cap mena de dubte. Brutal!!!
Per cert, us conec a través de "de secà", tot i que potser no us ha parlat de mi, em sembla que li faig ràbia perquè he fet quasi tots els cims que ell té a la seva llista... jejeje
Doncs res, un plaer llegir-vos.
I si mai trobo uns muntanyencs creuant una glacera amb pantalons curts ja sabré que sou "els trempapics" (m'heu deixat impressionada...)
Somriures i moltes muntanyes!
Hòstia Magí!!! Si que tu tenies amagat això de que tens una amiga muntanyera :-P
Marta! Hem fa il·lusió que t'agradin els nostres escrits, no són gran cosa però intentem explicar la nostra passió per la muntanya i la natura, potser fins i tot s'entén el nostre propòsit eh! :)
No cal dir que estas convidada a fer les excursions que vulguis amb nosaltres, no sé que t'haurà explicat el Magí però no li facis cas, som gent normal...crec... :-S :) :P
Fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada