“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

09 d’agost 2010

Descobrint i redescobrint

Fa un parell de setmanes la Marieradelullviu i jo férem una escapadeta a un dels santuaris dels Trempapics, Ulldeter, ella mai hi havia estat, calia posar-hi remei.

Sortirem el dissabte a la tarda per fer nit al parking de les pistes, una temperatura sensiblement inferior a la que
havíem deixat a casa ens donà la benvinguda, condicionàrem l'espai per dormir, férem un soparet i cap al llit albirant els estels per la finestra.

El matí s'aixecà ventat i fred (no parà de bufar durant tota la nit), ens abrigarem i començarem a pujar pel camí tan conegut per nosaltres, és a dir: GR fins al Refugi d'Ulldeter, seguir GR fins al Coll de la Marrana i encarar l'ascensió a Bastiments (2885 m.) pel corriol.

Mentres anàvem passant etapes feia d'intèrpret de la zona, que si aquest pic és diu així, que si les canals, el refugi, que si el coll de la marrana, anècdotes passades...., em va agradar molt fer de zizerone, era ensenyar un espai estimat i alhora redescubrir-lo
Malgrat el vent insistent i el fred de la carena arribarem sense problemes al cim, deixarem constància que els Trempapics i vam ser aquell ventat dia de finals de Juliol i férem mitja volta buscant arribar a cotes més baixes fugint del fred vent del nord....

De tornada visitarem les despulles de l'antic refugi, dinàrem i férem el ronso com deu mana, calia, primer per gust i després
perquè a la companya li va venir un malestar que li feu la guitza durant tota la jornada, ja es ben cert que la llei de Murphy existeix!!!!
Però s'ho va passar bé malgrat tot, és una campiona encara que a vegades s'entesti en creure el contrari, el Bastiments, gegant de la contrada, li semblà massa poc i volia escometre el Gra de Fajol que el veia bonic, llàstima de la seva dolència, un altre dia ja el trepitjarem ;)

Cofois i satisfets férem visita a Setcases,
amenitza'n-t'ho amb una birreta, olivetes i patatones, i de tornada cap a casa, a l'escalfor del mediterrani!!!

PD: Un dia hem de fer el Bastiments de nit i amb lluna plena, visualitzo una experiència magnífica!!!
Quina diferència de paisatge, ja no m'enrecordava de com era el Coll de la Marrana sense neu!!! Hi hà camí!!!

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

2 comentaris:

de secà ha dit...

Marieta, et felicito i em trec el barret. Espero que algún dia poguem coincidir en algun dels pics que tant ens fan gaudir.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Ja és ben sabut que ensenyant se n'aprèn més.