Hi han dies de canícula severa on si hom s'apropa a la serra de Llaberia pot trobar-se una sub-especie d'homínids trempapics, solen anar en grup de dos, a conjunt de colors pero escassos de roba i complements.
Si es contacta amb ells... compte!!!
les condicions del terreny són dures, van assedegats, suats, la màquia els fueteja les cames i braços sense pietat i segueixen rastres de sang tot grimpant per crestes i cavalls bernats....
NO MOLESTAR!!!
A aquest tiu fà escassos 3 mesos que li van reparar la cama, i ja busca objectius com un boig!!! Insaciabilitat, convicció i esforç....TREMPAPIC!
La resta de la jornada va ser el dolç descans del guerrer, bones viandes, begudes refrescants, platja i mar, agradables conversació i companyia, tot un relax dels deus!...
... tan tan que al dia següent un dels vehicles trempapiquers havia volat en mans de la santa policia local de Torredembarra per un descuit en aparcar-lo en mal lloc en dia de Mercat setmanal....., si és que hom no pot relaxar-se tan!!!
SaluT i Muntanya!!!
1 comentari:
allà on fiquem l'ull.... hi fiquem la pota, jejeje. No hi ha res que se'ns resisteixi, muntanyerament parlant...
Publica un comentari a l'entrada