“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

04 de juliol 2010

primers passos


Fa 52 dies que sóc el flamant propietari d'un lligament creuat anterior nou. Després de molts esforços al gimnàs i fins i tot d'alguna caminadeta, aquest matí m'he aixecat amb ganes d'anar a provar la nova adquisició. Bueno, de ganes ja fa dies que en tenia, però els xamans de la tribu no em deixaven.

L'objectiu escollit: pujar fins a Sant Joan, com no, a Montserrat. Es una de les primeres passejades que vaig fer per la meva muntanya, i es aquí on m'havia de provar, a casa.

600 metres de desnivell per caminet irregular, ple de pedra solta, una prova de nivell en tota regla... si considerem el meu estat. Les sensacions han estat contradictories; felicitat de tornar a caminar per la muntanya, tornar a pujar, tornar a suar, tornar a sentir-me bé, lluny de que he estat, però en el bon camí. També m'he sentit estrany, acompanyat per un genoll que no es el que recordava, que em fa mal, que no s'estrirà bé, que no te massa força, però que el tatuatge em fa saber que és el meu. Avui li he ensenyat lo que li espera, es important que s'hi vagi mentalitzant.

I ara sols em toca continuar, però les secions de gimnàs es faran menys pesades, he vist clar que ja queda menys per tornar a pujar fins a d'alt.

3 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Doncs vinga, a recuperar-se totalment. I fes-ho bé, que si no de gran te'n ressentiràs.
Salutacions xiruqueres.

En PotaVerda ha dit...

El pròxim cap de setmana volíem pujar al Mckinley. Crec que ja estàs prou preparat físicament per liderar la cordada... ;-P

Aka ha dit...

Això ja ho tens nen! Ànim! K els trempapics i les muntanyes t'esperen!