Un cap de setmana sencer a la muntanya!!! Inaudit! On s'és vist això!!!
La cosa començà un divendres de Maig, sortir del kurru, passar a buscar tot el personal i cap a la Cerdanya que hi falta gent!
Un cop a la Cerdanya i malgrat algun despiste del conductor arribarem al nostre primer destí, un luxós hotel on teniem que passar la nit.....NOOOOOOO!!!!!!!! Que és bromaaaaaaaaaaa!!!!!!!! Passarem a buscar una amiga (kurranta del hotel) que ens havia d'allotjar amablement al seu pis de Puigcerdà, i ben agust que passarem la nit! Xerradeta fins a altes hores de la nit i ha dormir que al'endemà teniem feineta a fer.
Carlit, la muntanya superba (i el camí celestial...)
En un pim-pam ens plantarem a les Bulloses, una gentada de por feia turisme dominguero mentres nosaltres sortírem esperitats endinsant-nos en el bosc, anavem flipats admirant el paisatge, multitud d'estanys esquitxaven el territori al nostre pas, verd, gris i blanc eren els colors predominants, i un cel collonut anunciava bon temps.
Trepitjant les primeres neus la cosa s'anava empinant per moments, fins arribar a l'últim tram d'ascensió on havíem de decidir si tirar per l'esquerre buscant la grimpada o ens posàvem els grampons i el piolet per tirar cara barraca, aquesta última opció fou la escollida, A BARRACA!!!! Una pala superba ens esperava, de mica en mica la guanyarem gaudint d'aquestes sensacions tan especials que ens ofereixen aquest tipus de terreny, ja estàvem al coll que separa el bicèfal Carlit, primer tocava el petit (2910 m.), quines magnífiques vistes per déu!!! Després passà el torn al gran (2921 m.), fita aconseguida!!! Joia i algaravia, sobretot pel Rankor, que li tenia un compte pendent, Per fi Rankor!!!!!!
Després de gaudir del paisatge, fer les corresponents fotos i celebrar-ho com deu mana (Fumfum!!!!) prenguerem rumb de tornada, cal dir que malgrat ser un pic tan famós no hi hagué saturació de personal, ni en la pujada ni en la baixada, això si, hi hà gent de tota mena, desde un parell de francesos super equipats patrocinats per decathlon, fins a un parell de post-adolescents catalans, que anaven en xandall i esportives, trobats just abaix de la gran pala, d'allà no passaren, ja ens vam encarregar de comentar-lis subtilment que farien bé de fer marxa enrere....(el possible rescat el pagarien??? I nosaltres, també??? Però som a França, ens mesurarien pel mateix raser???, i si passés al Pedraforca???, preguntes i més preguntes....)
De tornada seguirem una part de l'anomenat tour dels estanys que ens feu donar una volta important, però quines magnífiques vistes, i quin tros de muntanya havíem pujat, ens pararem varies vegades per mirar enrere i admirar el Carlit i el camí recorregut fins arribar al seu cim, espectacular i preciós, no tinc paraules per desciure el camí i el cim assolit, la natura ens estava regalant un espectacle visual maravellós, aneu-hi si podeu, aneu-hi!!!
Amb les botes xopes (en particular jo, ja que les polaines moriren en l'ascensió), arribarem al vehicle, i ens buscarem un prat apartat per plantar la tenda, sopar, xerrar i dormir com angelets (la meva millor dormida en tenda que m'enrecordi), i és que cal dir que tenir el cotxe a dues passes et permet acomodar-te millor, portar una manta de lleopard, manta térmica. etc...., com ens cuidem!!!! I tot això malgrat un ramat de vaques força sorolloses que ens envoltaren per la nit....MuuuuuuuMuuuuuuu.......
Perics ( O lo pits grossos)
A l'endemà ens despertà la calor, quina sobada padre ens haviem fotut!!! (Bé, el nen ja feia unes hores que rondava, probant artilugis de dubtosa vàlua, que es noti que és enginyer!!! :-P)
Esmorzarem al sol, i ens disposarem a guardar tenda i demés per començar la nova aventura, UPS!!!! Una mala notícia, el company Rankor cansat i estomacat per la batalla del Carlit causà baixa, per tant és quedà de visita naturalística per la plana de les bulloses, els altres dos guerrers que quedaven al camp de batalla tenien un objectiu entre cella i cella, les mamell...., dic , ejem..., els Perics, pits, dic pics d'arrodonides formes....
Després de passar a velocitat del llamp la multitud humana que seguia el camí al llarg del llac de les bulloses, ens fonguerem amb la natura més feréstega, caminant per prats fangosos, ponts de neu, creuant rius d'aigues salvatges, passant per estanys primigenis, refugis perduts, guaitant flors de colors impossibles, descobrint valls inexplorades, ramats de cèrvols i marmotes en caus de neu....., però que és pot demanar més!!!!!!!!!!!!
Malgrat semblar propers, des del llac de les bulloses la caminada és llarga, i un cop arribes a la base de les muntanyes la pujada és forta, fins arribar al coll que separa els dos Perics, a l'esquerre el gran (2810 m.), a la dreta el petit, ens encaminarem al gran pujant fort per la carena de la muntanya, a vegades grimpant, trobant-nos passos un xic exposats per la neu i el glaç que conservaven les pedres, patada al gel amb la bota i cap amunt, assegurant on ens agafàvem i on posàvem el peu arribàrem al cim, coi amb el Peric!!! desde la llunyanía és veia un pic arrodonit i femení, està clar que fins que no ho trepitges no saps que et trobaràs....
Novament un gran cim, unes vistes excelses, una gran alegría, fotos i ganyips i.....BROOOOUUMMMMM!!!!!!!!!!!
El camí de tornada és feu alegrement entre xirimiri i sol, fins que l'astre rei triunfà, quins contrastos dóna la muntanya!!! Volàvem per la vall intentant arribar lo més aviat possible ja que el companys que s' havia quedat a la bullosa ens informà que el vehicle patia de coixesa...., al final però i per sort només fou una falsa alarma, podiem tornar a caseta sense problemes.
Puigcerdà, pizza que t'hi cagues, carretera i manta (de lleopard...)!!!
Ho Haveu Vist quin cap de setmana, HO HAVEU VIST!!!!!!!!
SaluT i Muntanya!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada