
En un pis-pas ens plantarem a la petita i bonica població de Colldejou d'on sortia l'ampla pista que començava a pujar cap a la Mola (921 m.), per després esdevenir un corriolet empinat que desembocava al terreny del far-west per finalment treure el cap a l'ampla altiplà que conforma aquesta mole de pedra tarragonina (per cert, vaig guanyar una aposta referent a l'estona que trigaríem a arribar, que encara estic pendent d'abonar...:-P)
Un cop a dalt un ventet fresquet ens donà la benvinguda al mar d'herba, flors i paisatge superb,

De tornada veiérem un roc amb uns grafitis sospitosos (cal recordar que és una zona habitada fa milers d'anys per la humanitat, i un poblat iber resta soterrat per la zona...), férem una foto i amagarem el roc pendents de confirmar la troballa (i si s'escau fer-nos rics :D)

Després van venir uns musclos i una senyora fideuà regat amb el caldo corresponent, per a continuació fer la conseqüent passejada pel poble i acabar bevent cerveses a la terrassa veient les orenetes i falciots passar a ras..., però això amics, ja són figues d'un altre paner... ;)
Reportatge Fotogràfic
SaluT i Muntanya!
2 comentaris:
Aka, i que me'n dius de la magnífica lliçó de geografia que dona la Mola de Colldejou? La vas aprovar?
De tant en tant passo pel coll de la Teixeta i sempre me la miro amb ganes de tornar-hi.
Bon reportatge fotogràfic.
Salutacions caminador!
Montsant, llabería, Prades, costa daurada...., etc...
Si, la tinc apresa, és una magnífica atalaia! ;)
Publica un comentari a l'entrada