amb la neu fins al coll

Divendres 26 de febrer, aprofito per agafar festa i estirar les cames. L'objectiu escollit: el Setut (2.867m). De fet era un dels reptes pendentes (dels tants que tinc en aquesta vida).

Dia perfecte exceptuant un petit detall: no portava raquetes de muntanya.

L'idea era atacar el pic "a barraca", aprofitant la quantitat de neu existent. El problema va ser no haver previst que l'aproximació al llom del pic em costaria tant. L'excés de neu em va fer haver d'obrir trassa amb neu entre el genoll i la cintura durant quasi 3 hores. El resultat: arribar destrossat al punt en el que començava l'ascensió de veritat.

No se pas com, vaig aconseguir ascendir fins al Tossal Bovinar (2.841m). L'esforç va ser considerable, però realment va valdre la pena. Tot i fer un aire que tallava, les vistes eren espectacular.

El desitjat Setut el tenia a cop de pedra, si bé la cresta que m'havia de permetre l'accés no tenia bona pinta, i les meves forces s'havien quedat colgades entre la neu de la vall. El rellotge m'apretava, amb el que, un cop més, li juro al pic que un dia l'acabaré assolint i giro cua, aprofitant la trassa que tant m'havia costat obrir.

L'avantatge es que el camí de tornada no era gens perdedor, i en un temps rècord vaig arribar al cotxe.

En definitiva, un gran dia de muntanya que em va ensenyar una cosa: m'he de compar unes raquetes.