“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

02 de març 2010

Descobrint la Serra del Mestral

Anàvem a fer un pic, però ens vam trobar una serra collonuda que ens va embadalir i perdérem el nord....

Quin país de muntanyes!!! On menys t'ho esperes, te les trobes, altives, petites o grans, però sempre altives, parlan-te , cants de sirena que et fan voler apropar-te a la roca, i abraçar-la....



Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!

4 comentaris:

Xiruquero-kumbaià ha dit...

I és que no hi ha res tant apassaionant com la descoberta, Marietadelullviu!

Aka ha dit...

Ostres tú! L'he escrit jo Xiruquero!!!!! Però he utilitzat la compte de la meva companya sense adonarm'en, gràcies al teu comentari he vist l'error!

Bé, tan es, ella estava amb mi aquell dia :)

Aprofitant la vinentesa..., podries escriure algun post agún dia, oi Marietadelullviu? Que tu d'això d'escriure en saps ;)

marietadelullviu ha dit...

Jajajaja!! Ostres, doncs sí que vam perdre el nord sí, però és igual, vam arribar a un lloc on ens vam quedar amb les ganes de continuar. Però anar massa a l'aventura tampoc és bo ja que una bona excursió es fa i es desfà (s'ha de tornar) i de les dues coses s'ha de gaudir al màxim. Wenu, paciència algun dia faré alguna entrada, aquesta però, compta com una mica meva també, no? ;p Petons per tots els amants de la muntanya!!

de secà ha dit...

marieta, tu tranquil·la que t'ensenyarem una modalitat que els trempapics apliquem molt... a barracaaaa. Es una filosofia de vida, ves que hi farem.

La propera l'escrius tu... crec que se quina serà, ejejeej