Avui ja m'he llevat amb totes les coses al seu puesto i he decidit anar a estirar les cames. Tot i que el genoll no està recuperat, la fam de muntanya i uns pulmons excessivament contaminats per la nit de festa anterior m'han fet decidir. Ja veieu que no em costa massa trobar excuses.
El punt de partida, El Bruc. Quan t'endinses per aquells indrets entens el perquè del timbaler i tota la pesca...., però avui no ús explicaré aquesta historia.
Decideixo pujar pel torrent del tambor, un dels torrents d'accés a la meva estimada muntanya, Montserrat. Comença a fer gotes, miro al cel i les ganes em poden; decideixo continuar. L'indret es preciós i solitari, tot d'una aprecio que cau alguna cosa més que aigua.... està començant a nevar. Se'm fica la pell de gallina, i no pas pel fred. Amb poc temps deixen de caure gotes d'aigua, que passen a ser substituïdes per flocs de neu. Em considero un privilegiat. Després d'estar una estona contemplant el paisatge, continuo cap al meu objectiu: el coll del porc.
Un cop dins el torrent del lloro em trobo la única forma humana del dia, formada per dos excursionistes. Ens creuem i els pregunto si em faran falta grampons per pujar... riuen, crec que no saben que son uns grampons, jo també ric i continuem el camí, ells avall, jo amunt. Un altre dia que me'ls trobi ja els ho explicaré.
Arribo al coll del porc, les alzineres estan plenes de neu i la propia neu m'indica totes les teles d'aranya, preciós símbol inequívoc que avui no hi ha passat quasi ningú. Decideixo que per fer passar el fred no hi ha res millor que l'adrenalina, així que faig un tram del camí equipat dels frares. Tot està molt moll i tant la pedra com les ajudes fèrriques patinen molt. Sempre que em foto en indrets com aquell acabo apretant el cul, però que bé que m'ho passo. Després de despenjar-me amb l'ajuda de les cordes acabo arribant al refugi Vicenç Barbé. D'aquí, cap al torrent de les boïgues, i cap al Bruc que hi falta gent. Quan ja em queda poc per arribar a can Rovira deixa de nevar.
Arribo al cotxe i em sento molt bé, com m'agrada la muntanya i que bonic es que nevi.
2 comentaris:
Jeje, al PotaVerda i a mi també ens ha sorprès avui la neu per l'Alt Gaià :D Realment ha estat una passada i un gustàs poder gaudir-la desprès d'un temps tan inusual per el mes de desembre. Cuidat aquest genoll!!! Una abraçada.
Bona bona!!! Ens has de portar a aquests ferros ;)
Publica un comentari a l'entrada