“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

09 de desembre 2009

"NO ES UNA VACA CUALQUIERA..." ni una comarca qualsevol...

Aaisssh... estic enamorat, de què? de qui? doncs d'una fèmina de nom Comarca, i de cognoms Pallars Sobirà.

La cosa va anar així: el dia 7 de novembre de 2009, molt d'hora, vaig engegar el cotxe per apropar-me a un punt entre els municipis d'Isil i Alòs d'Isil, a la Vall d'Àneu, on DEPANA havia organitzat una plantada d'arbres fruiters per tal de millorar l'alimentació dels óssos bruns de la zona.

Durant el matí, i sota puntuals xàfecs de pluja, un grup de 40 persones (entre elles, una colla de francesos) va estar treballant entre prats i vorells penjats al vessant est d'aquesta meravellosa vall. Des d'una alçada d'uns 1300 metres es podia apreciar la monumentalitat de les muntanyes d'un Pirineu desconegut, salvatge... que mai havia trepitjar.

Després de picar terra i establir noves amistats, em vaig dirigir

a un altra zona d'aquesta innabastable demarcació: la Vall Ferrera. La intenció era entrar en contacte
amb el propietari de les últimes vaques de la raça pallaresa que resten als Pirineus.
Aquestes vaques van arribar cap al 1750 procedents del Nord d'Europa. Després d'arribar al seu màxim esplendor durant la primera meitat del segle XX, es va començar a creuar massivament amb la vaca bruna alpina per modelar l'actual vaca bruna dels Pirineus, i va disminuir el seu nombre dràsticament.




La sort va provocar que me'l trobés a la seva borda (la d'en Felip, al poblet de Besan, municipi d'Alins) just quan estava a punt de marxar a treballar al pletiu on les poc menys de 40 pallareses que queden pasturaven tranquil·lament junt amb unes de brunes. Durant una bona estona, entre foto i foto, vam estar xerrant sobre la vida a pagès, particularitzant en el cas de Catalunya i el Pallars.

Davant d'aquest panorama, en un marc idílic, només hi havia una possibilitat: encisar-se...

i filtrejar amb les vaques (i ovelles), que no


només de valls i 
de comarques viu l'home!!!


eN PotaVerDA














3 comentaris:

marietadelullviu ha dit...

Què guay!!! Estaves en el teu hàbitat natural. Es nota. Com m'agrada que gaudeixis tan de la muntanya :) Muacks!!!

Aka ha dit...

Mmmmmmmmmmmm.........vaques, vaques....txiaaaa!!txiaaaaa!!! Yeeeppppp!!!!

de secà ha dit...

nen, no deixes mai de sorprendre'm... Ets home de poble tancat en una ciutat.