s'han acabat els pantalons curts

Tot i tenir plans pel cap de setmana llarg, que no passaven per veure la desfilada militar, un canvi d'última hora em va deixar dos dies lliures. Com no, diumenge vaig ser matiner i cap a la muntanya que hi falta gent (no als boscos, que estaven a tope de boletaires...):

L'objectiu escollit va ser el Pic de Mainera (2.906m).

Començava a caminar a les 8:45, foteia molt aire i la sensació de fred era evident. Realment el temps ha canviat, vaig fe bé de posar-me els pantalons llarg.

Queia una micro pluja, i un espectacular arc de sant martí em donava la benvinguda a uns dels meus regnes, amb porta d'entrada per l'embassada de Sallente.

Estic a 2.400m i els bolets i son presents. Estar clar que les tofes de vaca no sols són palla; si mai estic desesperat ja ser que menjar, jejeje, espero no haver-ho de fer mai.

Aixeco el cap i veig l'objectiu, em tocarà ascendir a un coll gens freqüentat, però no per això espectacular, amb la cresta de Mainera i la cresta del Pala Pedregosa a banda i banda.

L'ascensió es pesada, sense camí i amb força pendent. Un cop a la cresta, com no m'he equivocat, estic a una punta i el pic està a l'altre. No puc crestejar, doncs fa molt vent i la cresta es

molt exposada. Baixo una mica per la cara sud, putada després em tocarà tornar a pujar, i acabo arribant al cim.

Les vistes son molt maques, tenint accés a tota la zona del refugi Colomina i els seus estanys, així com de la zona del refugi de J.M. Blanc.

Un ratet de vida contemplativa arreserat del fort vent, una mossegada i cap avall que fa baixada.

Decideixo escollir ruta alternativa, i em despenjo cap al gran clot de la Mainera. Flanquejant la pala pedregosa de Llessui arribo a la collada e Coma d'Espòs, no sense més pena que gloria, doncs em complico la vida i faig unes quantes grimpades de les que et fan apretar el cul.

Un cop aquí, decideixo baixar directe fins a l'embassada de Sallente, sense camí, lliure com el vent que, per cert, no ha afluixat gens ni mica.... tinc el cap com un timbal.

Gran dia de muntanya que, això si, m'ha deixat el genoll esquerre fet una caca, no se pas perquè, però avui vaig ben coix. Espero que no me l'hagin de tallar....