Un altre cop a Montserrat

Feia tot just una setmana de la Mm 09 i, com cada any, arribava la Tàrrega - Montserrat. La veritat es que es una travessa que no te res a veure amb la Mm, però surt del meu poble i, per tant, te algo especial.

Així que, com l'any passat, aquest any també hi vam ser. La majoria de la gent ho fa amb dues etapes, però aquest any vam tornar a ser tres valents que ho vam fer amb un dia. Aquest any en Miquel, que l'any passat ens va fer de suport amb el cotxe, va venir caminant, amb el que vam guanyar un company i vam perdre el suport logístic; vam carregar la motxilla amb algo per picar i aigua, i cap a Montserrat que falta gent.

A les 18:30 sortiem de Tàrrega, en Miquel, en Damià i jo mateix. Dues persones que no coneixia massa i que em van demostrar ser una gran companyia.

En Damià pel seu esperit de superació, havent decidit canviar la seva vida, passant de ser un tio sedentari de 115 kg, a un atleta consumat als seus 41 anys. Ja ho diuen, tot es proposar-s'ho.

I en Miquel, un muntanyenc dels de tota la vida. Als seus 61 anys es monitor federat d'excursionisme; tota una vida dedicada a la seva gran afició, la muntanya. Com us podeu imaginar, històries per explicar no n'hi falten.

La caminada va ser perfecta, i tot i que el Miquel diu que el vam fer corre massa, al final van ser 80 km en 16 hores non stop.

I ja em veieu, arribant a Montserrat. Tornava a ser allà, altre cop molt cansat.... La veritat es que ja no recordo la vegada que vaig pujar a Montserrat amb cotxe.