A casa

Ja tinc ganes de veure el Refugi, ara ja estic tranquil, sé que arribaré abans de que es faci de nit, però m'agradaria acomodar-me tranquil.lament i veure la posta de sol, i saber si dormiré amb companyia, encara que la intuïció em diu que seré l'únic habitant aquesta nit.

Noto que arribo als dominis dels isards, estan per arreu observant l'estrany humà. Jo, també els observo a ells.

El camí fa una giravolta i el veig, quina il.lusió! No veig vida humana pels voltants, obro la porta i efectivament, està ben buit, i ben endreçat, dóna goig la veritat, desfaig el petate i m'acomodo, estic a casa, dormiré bé aquesta nit.

Passo revista al refugi, em canvio la samarreta completament xopa, sopo a dins i surto per admirar el paisatge espectacular que m'envolta, avui dormiré entre aquestes muntanyes i completament sol, em sento un privilegiat.

Em poso a tocar (o més ben dit, fer soroll) amb l'harmònica mentres les muntanyes i el cel s'enrogeixen.
Em descobreixo mirant ansiós la reina d'aquesta vall, ja la tinc més aprop, espero rendir-li honors demà, però hi hà una ombra de color blanc, del refugi endavant la neu comença a ser omnipresent i m'imagino el que em puc trobar demà per les alçades, no porto piolet, me'l he deixat a casa en l'últim moment, greu error, veurem que passa demà...

La temperatura cau ràpidament, abans que es faci fosc completament em fico dins el sac, en complet silenci penso en la gent que més m'estimo, en el camí per la vida que m'ha portat a estar on sóc ara (en un refugi perdut a la muntanya) i ser qui sóc (¿?¿?).

Dormo molt bé, però dos episodis en plena nit em fan dubtar si els follets de la muntanya no m'han fet una visita, he escoltat com uns xiuxiuejos i tot seguit les petjades nervioses d'un munt de peülles, i més tard una llum vermella envoltant-me..., la muntanya enviava els seus emissaris per saber qui era l'intrús?

Em llevo aviat, l'albada és magnífica, el cel ras i una bona temperatura per començar a caminar, un isard solitari guaitant altiu des de una roca em mira, sembla com si hagués estat de guaita esperant el meu despertar, per donar avís.
Esmorzo mentre els rajos de sol m'acaronen el rostre, selecciono els estris per emportar-me a les alçades, tanco la porta de casa i surto cap amunt amb el cor encès de joia.














SaluT i Muntanya!