“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

19 de juny 2009

Retrobant el camí


Sóc un cúmul de sentiments: tristesa, anyorança, ràbia, dolor....

Necessitava correr, cridar, plorar....cansar-me fins no poder més i, poc a poc, refer el meu jo interior que ara està trencat.

Sort que tinc la muntanya.

2 comentaris:

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Aka ha dit...

Hola anònim! Veient la qualitat dels teus comentaris, tan inteligents i respectuosos, et dic això!

Bon Vent i Barca nova! Fins mai piltrafilla!

:-D