Un dia sense cim, però una magnífica jornada gaudida en bona companyia, potser és això, la bona companyia, poder compartir moments...Vam tenir boscos d'arbres cremats i espadats de roca, valls amagades i carenes amb vistes excelses.
Vam tenir una tempesta de llamps i trons i un refugi anomenat Cortils que ens va oferir aixopluc mentres xerravem, devoravem unes llaunes sense data de caducitat i vèiem passar la tempesta a resguard.
I passar del verd intens al blanc de la pedra caiguda del cel.
I per fí, la patata brava!
Si, aquest és un dia sense cim.
Reportatge fotogràfic Aka
Reportatge fotogràfic PotaVerda
SaluT i Muntanya!
2 comentaris:
Em sembla a mi que saber apreciar i disfrutar d'una excursió sense fer cim té més mèrit del que ens volen fer creure en aquesta epòca que tot va enfocat a objectius i únicament a fer i fer.
ja veig que va ser un gran dia...acompanyat amb grans llaunes. Espero no perdre'm la propera
Publica un comentari a l'entrada