“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

28 de febrer 2009

Se m'ha gelat el terrat

El cap de setmana passat vam tenir festa... espero amb neguit el relat del company Aka que, obviament, no es va voler perdre la sortideta. Per tant, no seré pas jo el qui expliqui com va anar (si que ús anticipo que ens ho vam passar de conya).

Avui em decideixo a escriure quatre ratlles per explicar la meva vivencia personal, i es que durant una estoneta les vaig passar....putes.

A partir de mig dia el temps va anar empitjorant, es va anar girant una ventisca d'aquella que dóna molt pel cul, pel nas, pel coll, bueno, per tot arreu. Vam decidir enfilar una collada per acabar de cremar-ho tot, i de pas, intentar fer un pic.

Mentres pujavem, doncs com sempre, pas a pas, ara el piolet en una ma, ara el piolet a l'altre.......en definitiva, cansat com un ruc, que ja es el que anem a buscar.

Quan vaig començar a treure el nas al coll ja em vaig flairar que el vent passava d'intensitat moderada a forta i, mentres esperava a que arribessin la resta, va passar a molt forta.

El vent per si sol no era un greu problema (en la darrera sortida em vaig graduar en l'anclatge dels meus 60 quilets, si nenes, tot un figuris, jejej). El problema va ser el fred. De cop em va començar a fer mal el cap, algo espectacular. Mentres intentavem veure si es podia baixar per l'altre banda, jo tenia el cap destroçat. Com molt bé m'indicaven els meus companys, se m'escapava l'escalfor pel cap, però no hi podia fer res. Segur que amb un visor tèrmic semblava un superguerrer; ja veieu que la infancia em va marcar molt.

La mala llet em va apareixer, estava acollonit, i es que jo tinc el cap molt petit i, per tant, el risc de congelació era alt......o això es el que pensava en aquells moments. Vaig enfilar el camí de tornada com un ruc seguint la pastanaga, i en baixar de cota tot va tornar a la normalitat, bueno, tot menys l'aigua de la cantimplora, que vaig observar que s'havia quedat granitzada......quina llastima que no fos de llimona.

Així que ja ser que em toca, a comprar un gorrito s'ha dit. Ara el dubte el tinc en si comprar-ne un de ben professional o un de ben friki, suposo que quan el vegi sabrer que es ell.

1 comentari:

Aka ha dit...

Posa´t una barretina com en Pota Verda :-P