El dia del Torb

Quin goig que fà la muntanya, tota nevada, a aquestes alçades de l'any això és un plaer (estem parlant de novembre), nosaltres hi vàrem fer cap, ens moriem de ganes de trepitjar l'element blanc.
El "nou" vehicle ens va portar a les mil maravelles cap a les encisadores muntanyes d'ulldeter, no erem els únics amb anhel de muntanya i neu, un bon grapat de muntanyencs és preparaven arreserats com podien del fred i el vent, un element que ens acompanyà durant la nostre estada a la muntanya de forma decisiva, però no avançem aconteixements...

Equipats i amb moltes ganes obrírem camí vers el refugi d' Ulldeter, o vàrem fer la primera parada ja que calien els grampons, la neu i el gel abundants n'eren la senyal, caputxes a la closca, grampons als peus i som-hi cap a dalt!...
Grups de raqueteros, gramponeros i esquiadors de muntanya lluitaven capcots vers la ventada, alguns desistien, nosaltres avançàvem ràpid per la lllera de la muntanya buscant les zones menys ventades...

Un cop arribats al coll de la marrana i veient la massa de núvols i polseguera nival que s'aixecava per la zona del Bastiments (el nostre objectiu primer eren els pics de l'Infern i Freser) decidirem dirigir-nos cap al Grà de Fajol (2712 m.), que semblava menys saturat dels factors esmentats avans...

Quatre pases i la muntanya ens donaria a entendre que ens ho posaría difícil de veritat, ara ja hi havia una paraula per definir el monstruós vent que ens fuetejava sense pietat..., el Torb, que ens deixava cecs i muts, que ens feia anclarnos a la neu amb tot el que teníem i més..., en aquells moments de bocaterrosa a la neu em provocaren un sentiment complex, una por intrinseca i una joia folla, era maravellós...
Només les senyes de secà uns metres més amunt indicant que baixava i en pota verda que va sortir rodolant muntanya avall mentres un dels seus bastons voleiava cap a la inmensitat del blanc em va fer reaccionar, calía sortir d'allí, aquell dia la muntanya ens deia que no amb fermesa, li haviem de fer cas, potser un altre dia altre gall cantaría....
Clavàrem els piolets a la neu gelada i quant és va aserenar minimament vam sortir esperitats cap avall....

La resta de la jornada va ser un gaudir de la companyia amb la tranquilitat i la serenor de la que ens havia privat lo temps fins aquell moment, visitàrem el pintoresc poble de la Roca on vam arribar a una conclusió unànim, un poble idíl·lic i artificiós , com si cada racó s'hagués posat allà expressament a mode de cànon d'estética rural, gens semblant a la preciosa salvatjor de Durro, per exemple...

I va arribar el moment crucial del dia , després de dinar quelcom i de fer una birra, a 22 de novembre de 2008 va néixer la denominació de la nostra colla, forjada amb inombrables i inolvidables jornades muntanyenques....TrempaPics!

El dia del torb va ser l'escollit, que aquest vent salvatge ens sigui un bon presagi!

Reportatge fotogràfic d' Aka
Reportage fotogràfic de Secà

SaluT i Muntanya!