"Quin fenomen aquest de la globalització!! Tothom coneix els elements que la conformen, els quals poden tenir dos tipus d’efectes: uns de bons, uns altres de dolents. Una de les eines que han configurat aquest fenomen és el transport: gràcies als nous mitjans de comunicació tothom del primer món pot viatjar a qualsevol altre país sense grans dificultats, o menjar productes exòtics d’altres regions llunyanes. Per altre banda, el consum de combustibles es dispara provocant l’abocament de més diòxid de carboni. També participa internet, que ens apropa des de casa a qualsevol racó del món, per coneixe’l per arreplegar informació, i gaudir-ne; però també es pot utilitzar per distribuir-ne fal·làcies o pornografia infantil. I la meva observació muntanyenca comença en l’ús que es fa servir d’aquest tipus de recurs, la informació. Com molts muntanyencs, hom es fixa en altres comunitats que conviuen amb aquestes formacions geològiques. I no és difícil apropar-se i/o enamorar-se de certs trets característics d’aquestes cultures. La crítica rau en el moment en que alguns intenten traslladar les singularitats d’un indret a un altre, sense tenir en compte la idiosincràsia del lloc afectat. Em refereixo, més concretament, a les banderoles tibetanes que hi ha esteses a alguns refugis de muntanya del Pirineu. No trobo correcte que, mentre molta gent combat, per exemple, l’uniformisme creixent que imposen certes cultures (es podria resumir en el món occidental i el seu estil de vida: menjar, vestir, objectius vitals, oci...) hom es dediqui a unificar el significat simbòlic de la muntanya mitjançant uns elements que haurien de ser exclusius de les zones que (a conseqüència d’un passat, d’una història, un component místic/religiós, una cultura única, un clima, uns costums) els han vist néixer només allà. Aquesta exclusivitat excloent, fruit d’un raonament totalment subjectiu (que per a molts amants del pensament modern i obert taxarien d’exagerada, fruit d’una mentalitat nacionalista, o paranoica, com si pensés que escampar banderoles fos quelcom perjudicial o mortal) és, per a mi, una eina més per potenciar els trets més autèntics de cada indret i intentar frenar la pèrdua dels valors de cada comunitat, de cada terra, de cada muntanya... igual que es perden quan hom, pel fet de ser factible, desitja pistes d’esquí o no hi neva mai o camps de golf on no hi ha aigua; o quan tant li fa entrar a un McDonalds, un pub Irlandès o un xino tan a NovaYork, Dublín o Karachi, com a París, Lima o a Sant Eleuteri de Vilamajor, com si d’un món amb tantes particularitats (amb els seus valors, però també les seves mancances) no pogués existir."
Abans de que sigui el tema estrella sobre muntanya de l'any que ve, el podreu gaudir només aquí, al Canal Trempapics, en obert i sense anuncis.
Apa nois, a gaudir de la manera més pagana possible el Solstici, la festa de l'hivern i/o el Nadal.
En PotaVerda
2 comentaris:
A mi personalment no em molesta veure banderoles tibetanes als refugis o cims dels Pirineus, tens raó que és un signe de la globalització imperant en aquests moments, però hi han coses bones i dolentes en la globalització (com tot a la vida, no hi han blancs o negres, la vida són grisos...)
Hem de pensar que en tota activitat humana hom té un imaginari particular i/o de grup, i en el món muntanyenc l'Himalaya, les seves inmenses muntanyes i el seu particular misticisme són la Meca..., però no una Meca en el sentit d'exclusió o menyspreu a la resta de muntanyes del món, sino com a un indret on tot muntanyenc que hi ha estat s'ha sentit a casa seva.
Així ho he llegit i ho he escoltat de gent que hi ha estat, ja saps, amic meu, que mai hi he estat, potser algun dia esbrinarem que es respira en aquella zona, i podrem parlar-ne amb més coneixement de causa...qui sap!
Felicitats per l'escrit company!
Nen, jo ja saps que penso com tu. Les famoses banderoles són molt maques, però crec que tot té el seu lloc, i el d'aquestes banderoles és a l'Himalaya i no al parc nacional d'aigües tortes.... com el lloc del caga tio és aquí, a Catalunya, i no per exemple a Madrid. Cada terra te les seves tradición i això es lo maco, que quan canvies de terres doncs aprens coses noves. Ai la globalització, bonica paraula d'efectes devastadors
Publica un comentari a l'entrada