“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

11 de març 2016

Serra de Cuberes, la salvatgia...

Existeixen indrets, no gaire allunyats, no gaire coneguts, que trenquen esquemes amb la seva salvatgia desbordant, només cal saber, només cal mirar, només cal sentir...

Els veritables follets, arran de terra...






















Boscos antics, troncs centenaris...











Espais oberts de bellesa infinita...











On les màquines humanes queden encallades per sempre més...

 
Fauna de tot tipus i condició...






















Però sens dubte l'amo d'aquestes serres es el cèrvol, i a l'octubre, quan el seu zel s'activa, als boscos i valls retruny la brama, espectacle natural i gutural, que transporta a altres temps on l'ésser humà era un convidat més, i no l'amo i senyor absolut.




















I més que veure el següent vídeo, escolteu, pura poesia salvatge i gutural...

video

Ens anem sense deixar rastre, hi tornarem per veure i sentir la natura bategar...

Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!

1 comentari:

marietadelullviu ha dit...

De bons humans és, visitar la intimitat de la natura i no deixar-hi cap emprenta Enhorabona trempats :)