“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

11 de gener 2016

Mont-roig, la revolució dels Somriures...

Una de les coses que més m'agraden d'anar a muntanya es el fet que, al inrevés que passa a la guerra, treu la cara més bona de cadascú.
Els somriures s'eixamplen, les mirades són sinceres, sempre tens un braç on recolzar-te o una veu que et dóna alè...
Deu ser el fet de mirar endavant i només veure infinita natura, infinits camins, infinita llibertat, potser això fa canviar el pensament i el gest.

Un bàlsam en aquesta societat estressada en que vivim.


 La Revolució dels Somriures












Surf de neu a tota Carena











No està Freda, el següent...

 






 
Reportatge Fotogràfic Aka
Reportatge Fotogràfic Magí&Dol

Track

SaluT i Muntanya!!!

2 comentaris:

Edelweiss ha dit...

Al Mont-roig, o més ben dit, dalt del cim de la Tartera, vaig descobrir l'essència més ferotge dels Trempapics!! Però tot i la por, val la pena caminar i pujar!! :-)

marietadelullviu ha dit...

Quina passada! Si és que souuuuu hahahahaha!!! Millor tractament que el que et pugui donar la muntanya... RES ;-)