A mitjans de Febrer ens vam apropar a Capçanes, vila de naixement d'un
dels herois de la Guerra de successió, en Pere Joan Barceló i Anguera,
alies Carrasclet, que lluità durant anys contra les tropes borbòniques
d'en Felip V, sobretot per aquestes serres meridionals de Catalunya, i
en concret per la Serra de Llaveria, on teníem intenció de fer l'excursió del dia.
Agafant la pista cimentada que duia a la Fou vam deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha davant de l’hotel Mas Collet, un casalot amb unes vistes envejables, un indret ben buscat per plantar un negoci que ven relax, sens dubte, per aquelles dates restava tancat, o sigui que teníem tot el pàrquing per nosaltres i no vam veure una ànima pels voltants.
Vam seguir les senyals fins
arribar a la Fou, tot passant per la Font de la Mata, on un pal
senyalava els múltiples camins que s'internaven a les entranyes de la
Serra.
Vam començar a pujar fins arribar al Coll de la Mina per un caminet i pujant més i més per una pista ens vam atansar al collet de Montalt o vam fer una paradeta per beure i menjar quelcom.
Com a curiositat dir que donaves una puntada a una pedra i sortien tres o quatre fòssils, una petita mostra:
Agafant un corriolet
marcat amb pintura blava vam pujar decididament, tot passant per un
raconet d'aquells màgics, difícil d'explicar amb paraules, millor amb
imatges:
I finalment vam arribar a la planúria on restava el punt
geodèsic marcant el cim del Montalt Sud (748 m.), i una estona després tot
seguint un corriolet i fent una grimpadeta vam assolir el Montalt Nord (754 m.) on ens vam quedar una llarga estona gaudint del paisatge, d'una caloreta impròpia del mes hivernal on ens trobàvem i de la companyia, una llaaaarga estona molt i molt agust :-)
Ja
només quedava la tornada que fins als voltants del Coll de la Mina la
vam fer per un altre corriol i després ja vam seguir el mateix camí
d'anada.
Una excursió molt agradosa, en un dia genial, per la
serra sempre rebel d'antics bandolers i guerrillers i d'amants de la
llibertat, una llibertat que és com aquestes muntanyes, abruptes, perdedores, a voltes de pedres i plantes tallants, però...encisadores.
Reportatge Fotogràfic
Track
SaluT i Muntanya!!!
1 comentari:
Excursió ben entretinguda, fàcil però se'm va fer llarga per la caaaloooorrrrrrrrrrrrrrrr hahahahahaha!!! :-D
Publica un comentari a l'entrada