“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

07 de maig 2013

Una nevada volta Montserratina

A mitjans Gener férem una sortida per intentar assolir el cim de l'Albarda Castellana, enclavat a Montserrat (en aquell temps un dels 100 Cims, actualment s'ha eliminat de la llista)

Sabíem que l'oratge potser no seria bo del tot, però observant el mapa del temps vam provar per si sonava la flauta, i deu ni si va sonar...

La jornada començà a prop de Collbató, en concret a L'àrea recreativa de la Salut on deixarem el cotxe i començarem a caminar passant per la Cova del Salnitre rodejant la muntanya (vistes amplies de la contrada) per després començar a pujar cap a la zona de Sant Jeroni. Hi havia un ambient grisot i més aviat fresquet, però res que no ens esperéssim.


Just arribant a la parada del funicular, pla de les Taràntules, on la presència turística es deixava veure (fins aquell moment ben poca gent) vam començar a notar una baixada de temperatura bastant acusada, i un cop caminant pel camí nou de Sant Jeroni ens van sorprendre uns floquets de neu, que ben aviat es van convertir en una senyora nevada que va enfarinar tota la part alta de Montserrat, fent-nos fruir del moment per lo inesperat de la situació, i pel paisatge tan especial que deixa l'element blanc en aquestes contrades.

Després de flipar amb la neu una estona, vam començar a caminar fins el desviament que ens havia de portar al cim de l'Albarda, el que no ens esperàvem es que la petita grimpada que donava accés als últims metres, estigués tan relliscosa que ens fes impossible assolir el cim, després de barrinar una estona, fent alguna que altre prova vam deixar-ho córrer, que hi farem, vam prendre la decisió més correcte, primer la seguretat personal, ja sabem tots que les muntanyes no es mouen de lloc.

Vam entomar el camí dels Francesos ja en franca baixada, i sense trobar ni déu, fins arribar a Can Jorba i la Vinya Nova (indret de calçotades i grans àpats de grat record), on el sol feu acte de presència i ens escalfà la nostra joia per la gran excursió que havíem realitzat.

L'últim tram fou per pista fins a Collbató i acabant a L'àrea de la Salut on ens prenguérem un merescut aperitiu a base de patates, olives i per descomptat, cervesa.

Una circular ben parida per conèixer indrets coneguts, i no tan coneguts, d'aquesta serra tan màgica anomenada Montserrat. I si us neva (cosa poc probable) per pixar i no deixar gota (com diu un col·lega)

Track
Reportatge Fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!

15 comentaris:

Anònim ha dit...

I la colla dels trempapics on són?...rankor, de seca, pota verda...

Aka ha dit...

En aquesta van fer campana, senyor/a anònim...

Anònim ha dit...

Estan molt ocupats, sobretot en De Secà des que ha tornat a les terres lleidatanes!!

Aka ha dit...

Qui ets anònim? Et coneixem? Com veig que saps molt de nosaltres...

Anònim ha dit...

Soc una femella que tots coneixeu...

Aka ha dit...

Collons, quin misteri! Ostres, digues alguna pista...

Anònim ha dit...

Pista...mmm...

Anònim ha dit...

Una femlla que a tos us agradaria tenir al llit...

Anònim ha dit...

Una femella que algun Trempapic ja m´ha tastat...

Aka ha dit...

Doncs amb aquesta pista no em sones! Alguna més? :-D

Anònim ha dit...

Potser és que tu no m´has tastat...encara!!
Potser a d´altres trempapics si que els hi sono...pots fer una enquesta dins del grup!!

Aka ha dit...

Doncs apa "noia", ja que ens coneixes tant a veure si t'apuntes a fer alguna excursió i fotem unes rises tots plegats.

SaluT!

Anònim ha dit...

Unes rises o...mmm...els trempapics que m´han tastat ja saben!
Xarrupades!!

marietadelullviu ha dit...

Graaaaaaaaaaan i agradable sorpresa la neu :) I l'excursió, com no, ben maca, com totes!! Potser l'anònima és una gosseta???? Dic... no ho sé.

marietadelullviu ha dit...

Ei! Quan repetim la sortida per assolir el cim, apunta't!!! :D