“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

23 de maig 2012

Penya Sant Alís

A finals de Març, en un dia força calorós férem via cap al Montsec d'Ares, en concret vam pujar a Sant Alís (1675 m.) el cim més alt de la serra, hi ho férem per la canal de la Xurulla, una manera disfrutona pero força fàcil d'arribar al cim sense passar vertígens i pors en les imponents i verticals parets de la cara sud.

A l'arribar a l'amplia carena només era qüestió de caminar una estona per encalçar el cim, allà dalt les condicions climàtiques canviaren una mica, fent un airet ben fresquet que ens obligà a tapar-nos, no en va encara trobàrem restes de neu a l'obaga.

Ah! I també trobarem un 600 mig desballestat enmig d'una explanada, a vegades sorprèn, i molt, el que pots arribar a trobar-te a les alçades.

Les vistes senzillament brutals, des del Montseny, Montserrat, Montcaro, Serra de Prades, Serra de Montsant, el Moncayo, Serra de Guara i pràcticament tots els Pirineus, des dels navarresos fins els gironins, llàstima que una lleugera calitja ens impedia veure l'espectacle amb prou nitidesa.

La baixada fou disfrutona, encarant una tartera al "galope tendido" fins arribar a la pista on havíem deixat el vehicle unes hores abans.

Gran dia de muntanya, si senyor!


 

SaluT i Muntanya!!!

1 comentari:

marietadelullviu ha dit...

Hahahaha! DISFRUTONA excursió doncs, no? ;p GUAYYYYYYYYYYYYY!!!