
Un bonic dia de les darreries de Març, perfecte per caminar per aquestes caloroses contrades, desde el poble s'agafa el GR92 fins arribar a la ermita de Sant Antoni de Pàdua, d'allí un corriolet puja fins la carena on ens espera al cap de poc el vèrtex geodèsic d'aquest cimet penedesenc, malgrat la poca alçaria una vista basta s'extenia als nostres ulls, mar, Montserrat, muntanyes del sud, muntanyes del nord, l'extensa plana vínicola...
També descobrirem un indret preparat per fer escalada, i uns avencs per fer espeología, dues especialitats que de moment no toquem, qui sap si en un futur...
La cosa negativa fou la brutícia a la vora de la ermita, apart dels incívics fills de sa mare que són qui tenen la culpa, ja es podríen posar les piles l'autoritat competent de l'indret per tal de netejar-ho com cal.
Mentres menjàvem a la fresca, sentirem una serie de profunds rugits felins, com nosaltres en sabem de la fauna de la zona sabíem que pertanyia a un exemplar de panthera leo, molt habitual a la contrada, coses de la globalització...
Reportatge Fotogràfic
SaluT i Muntanya!
3 comentaris:
I l'escalada per quan?, crec que us obriria un important ventall d'oportunitats muntanyenques.
Jajajaja! El catalan es facil con Aikido Larraona, jeje :) Doncs sí, sí, va ser ben xulo sentir aquell badall felí de fons en aquell bell paratge. Què fort el tema neteja. El lloc té molt bona pinta però és una llàstima la brutícia, bé, és una llàstima la gent que no es preocupa per deixar les seves deixalles recollides...
Collons Aikido! Quin català més nostrat! Has anat a un curs intensiu de CEAC o es el google translate? :-P
Publica un comentari a l'entrada