Vam ser-hi quatre germans trempapics que recorreren la serra descobrint els seus íntims secrets pas a pas i en completa i magnífica sol·litud...
Un mas abandonat amb els noms del bestiar intactes, un refugi prop d'una font caudalosa en un indret encisador guardat per el gran teix mil·lenari, uns pins altius i cepats, una gran cova guarda bestiar, un mar de gatosa per deixar navegar l'olfacte, un gran cim (Xàquera o Creu de Santos 942 m.) albirant el paissatge sureny infestat de gegants amb aspes amenaçadores, un bany de sol després de dinar d'aquells que et deixen en total comunió amb la terra, una ermita penjada al buit i un poble (Rasquera) que ens oferí els seus llaminers productes...

Jo us ho puc explicar, però millor anar-hi, perque us emportareu un record per tots els sentits (olfacte, vista, gust.....) díficil d'oblidar...
Reportatge Fotogràfic
Track Utilitzat
SaluT i Muntanya!
3 comentaris:
Una passada d'excursió. Diferents paratges, bones vistes, magníficament bonica!! Veritat que és una mica liosa però poc complicada i val la pena de gaudir-la :)
Hermano Hakan, a ver cuando os vemos por tierras Navarras oradando cumbres.
Un besazo para Marieta!
No tardaremos, vuestra tierra está llena de montañas esperando ser oradadas :)
Aupa!
Publica un comentari a l'entrada