“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

23 de setembre 2010

LA DIADA A LA COMA DE L'ORRI

De ben segur que coneixeu que els Trempapics estudien, i que també tenen la seva classe de pàrvuls: Ulldeter. Doncs bé, tot i el munt de cops que ens hem apropat per aprendre, sempre hi ha pàgines que hem saltat. I una d’elles es diu Coma de l’Orri.

Es tracta d’una altra via per pujar a la dorsal dels cims que conformen els Pirineus, deixant descansar l’habitual porta d’entrada de la vall del Ter.

Així doncs, i canviant la rutina dels Cants dels Segadors al Fossar de les Moreres, les flors a Rafel de Casanovas o les paradetes i discursos independentistes al Pg. del Born, en Magí, en Jose Javier i en PotaVerda es van decidir a remuntar els 900 metres de desnivell des del revolt de la carretera que allibera el GR-11, i el coll de la coma de l’Orri (2700 metres).

I ara us preguntareu: què és una coma? I un orri?

Coma: quadre clínic greu... / aberració geomètrica... / signe de puntuació... / circ i vall glacial en
forma de cóm o en obi. Aquesta és bona...

Però... i què és un obi? Aaarrrrgg...!!! Obi: pica emprada com a abeuradora o com a menjadora de bestiar.

Orri: lloc on hom muny les ovelles i fa el formatge.

Després de gairebé 2 hores de pujada per prats, boscos i torrent homònim (molt desnaturalitzat)
Sense adonar-nos, entre tot el mar de saltamartins i llagostes que saltaven i xocaven amb les nostres cames, estàvem resseguint, per tota la carena, la serra del Catllar. Així arribàvem tambe al puig de Fontlletera (2575 m). Sí que vam percebre que el gran objectiu del dia, el Balandrau, no cauria per manca de temps, així que amb tota tranquil·litat vam decidir dinar als Tres Pics, cim allargassat, magnífic balcó de la vall del Freser i el Balandrau.

Després de dir adéu a un parell de muntanyenques ( a aquestes no calia remuntar-les 20 anys per aixecar-les l’estelada que onejaven amb un bon cop de calçot) i a un gos errant de Sant Joan de les Abadesses, vam decidir refer el camí capa la coma... fins que un es va recordar que les estelades penjades a les creus corona-cims no tornen soles a casa. Aquests kilòmetres extres per tornar a fer cim i recollir-la també van servir per descobrir perquè es deia Tres Pics... quan nosaltres només vam distingir-ne 2...

A banda d’això, també una altra lliçó d’aquesta enciclopèdia oberta que és la muntanya:
La somereta devora familiars d’altres espècies...

Entre tant metal·lero (ja sigui heavy, new o death), que millor manera que acabar el jorn amb unes cervesetes i música de:



En PotaVerda

2 comentaris:

marietadelullviu ha dit...

... i perquè tenia tres pics??? I perquè la somereta no es menja la seva família? I què és una somereta? I, i... i... Bé, ja ho busco, o millor, quedem i m'ho expliques! :)

de secà ha dit...

eiii, i a sobre la jornada va tenir premi per alguns, jejejeje.