“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

11 de març 2010

consolidació

Diumenge 28 de febrer. M'aixeco i fa un dia collonut... no tinc res a fer. Després d'esmorzar com un senyor vaig cap a l'habitació per tranformar-me en una persona normal, amb tant mala sort que veig la corda que no fa pas massa m'he comprar, i es que aquest any he decidit apendre a tocar la corda.

No se com, me n'adono que acabo d'aparcar el cotxe a l'aparcament de la cova del salnitre, estic a Collbató. L'objectiu, fer el barranc del torrent fondo, el primer barranc en solitari.

Com que tinc ganes de caminar, em dirigeixo cap al pla de Sant Miquel i començo a baixar pel camí vell de Collbató al Monestir. Un dels revolts es atravessat pel propi torrent fondo, punt de partida de la meva aventura.

La resta s'explica en una sola paraula: diversió.

I en una imatge:

Tot i que algunes de les ressenyes que havia llegit aconsellaven no baixar fins la carretera i sortir del barrant pel camí de les feixades, decideixo fer l'últim tram; la veritat es que val la pena, l'ultim ràppel de 10 + 20 (sols portava una corda de 50) es molt maco, em fica els pels de punta.

Mentres torno cap al cotxe caminant per la carretera, una sensació de felicitat i satisfacció s'apodera de mi. Arribo a la conclussió que això dels barrancs comença a estar dominat... cal pensar en el proper objectiu.

2 comentaris:

marietadelullviu ha dit...

Ostres, com mola i... sí que aneu forts. Doncs el pròxim objectiu espero el feu en grup que em feu patir això d'anar sols en aquestes aventures "corderils" aaaaiiinx!!!!

Aka ha dit...

Nene, ens has d'ensenyar aquest torrent eh! ;) Que té bona pinta!

Cuida't!