“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

06 de febrer 2010

SENTIR EL FRED AL PORT DEL COMTE

Primer de tot, demanar disculpes per la tardança a l'hora de penjar aquesta ressenya... vergonya em fa pensar que la vam realitzar el dia 9 de gener!! Per manca de temps i per por a enganxar-me 3 hores escrivint, fins ara no he trobat un foradet.

Al torró: un magnífic dissabte de gener (el 9/I/2010), l'Albert, en Raul, un nou company de batalletes (l'Albert de DEPANA) i un servidor ens vam calçar les raquetes, per segon cop a la temporada d'hivern, però estrenant l'any excursionista.

La ruta la vam extreure d'aquesta plana senderista. Les característiques més rellevants les podeu llegir d'aquí mateix. Agraïm, com sempre, l'inestimable ajuda dels companys de muntanya que se'ns avancen i que ens marquen el camí.


Es tractava d'encetar 3 pics (el Pedró dels Quatre Batlles, la Tossa Pelada i l'Estivella) partint des d'un dels aparcaments de l'estació d'esquí del Port del Comte.

Tot i la gran quantitat d'informació que Emilio va registrar durant la jornada ((i que podeu trobar al següent enllaç del wikiloc corresponent.... TELETRANSPORTAT AL WIKILOC... JA!!!)), hi ha un parell de paràmetres que no vam poder mesurar... però sí patir: el fred i el vent. Aquí teniu algunes dades per a que us feu una idea:

Imatge de la neu a Catalunya el dia 10 de gener de 2010

Durant els dies 7 i 8 de gener (dijous i divendres), una gran massa d'aire polar va abraçar Catalunya provocant nevades a cotes baixes. El cap de setmana següent, es preveia una davallada de temperatures notable, així com vent huracanat. Tot i que el dia es va aixecar amb un cel seré, i malgrat trobar-nos en una zona civilitzada del Pre-Pirineu (situació que, en principi, augura pocs ensurts), a primeres hores l'ambient


era gèlid a les pistes d'esquí. A mesura que guanyavem altura a través d'uns terrenys suaus, el vent ens colpejava cada cop amb més violència.
Dalt del cim del Pedró dels Quatre Batlles (2383 m), igual que durant la pujada, vam trobar més excursionistes gaudint de les espectaculars vistes de la Catalunya central nevada: el Solsonés, la Segarra, la Conca de Barberà...


En el moment que vam decidir continuar amb l'excursió, vam ficar-nos en una caminada en solitari contra l'huracà que, xino-xano, ens feia més i més la guitza. Al Tossal d'Estivella (2338 m), l'última etapa després de pujar al Tossa Pelada (2373 m), vam intentar ser-hi poc temps (el necessari per eixorivir els dits de les mans, treure la càmera de fotos i premer el botó... encara que sigui amb els mocs gelats). Una petita edificació de les pistes ens protegí del vent que bufava fort, molt fort. Com a mostra de les condicions que vàrem viure, un gran botó (cortesia de l'Albert el Gran):




de les dades del meteocat a l'estació del Port del Comte (a 2300 m):
Si fem servir la fòrmula de la temperatura de sensació a la Wikipèdia (oh! gran temple del coneixement compartit)...

amb - 14ºC i 10 m/s (que són 38 km/h) ens surt un resultat de...

-25 ºC DE SENSACIÓ!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

que encaixen amb el que ens diu la taula "windchill" següent:

Així s'entén que dues setmanes després encara no sentís amb normalitat els tous dels dits.


Ja veieu, a part d'un altre molló muntanyenc, també es va assolir una gran fita meteorològica.
Aquí us podeu descarregar les fotos d'aquesta jornada... històrica... al menys per a mi... iiuujuu!!!

I poc més a dir, que un plaer que un altre company gaudeixi de la muntanya amb nosaltres. Benvingut Albert, as de l'aire i de la neu!!!





Track
en potA VERDA


3 comentaris:

de secà ha dit...

Ja veig que us va fer "fresqueta". Espero que la propera vegada poguem compartir el fred... i moltes coses més.

Aka ha dit...

Mai haguès dit que els -25 fossin tan agradables... :)

marietadelullviu ha dit...

Més que congelar-te els dits, em dóna que tots plegats heu agafat un lapsus d'alta muntanya i baixa temperatura que sempre que parleu d'aquestes aventures us ve un gran somriure a la cara. Jeje. MOLTS MUACKS!!!