El lloc escollit, com no, la meva estimada Montserrat. Vam decidir anar a jugar al Joc de l'Oca, un clàssic que ens ha permés passar grans tardes de diumenge en familia, i que aquest cop, en una versió no apta per a tots els públics, ens va permetre gaudir d'una molt bona estona.
Personalment em vaig sentir com un nen petit, adrenalina, emocions fortes, euforia, felicitat, seguretat, tot això i molt més concentrat en dossis de paissatges espectaculars, rappels, cordes, ATC o reverso.... i sobretot, molt bona companyia, que em va permetre disfrutar d'un gran dia, que segur sempre recordarem.
Com que no tinc paraules per explicar-ho i jo sóc més de números, doncs us deixo amb una simple formula matemàtica que permet explicar perfectament com va anar el dia.
més 
més 
més 
més 
igual 
Les imatges parlen per si soles.... sols cal veure la cara del principi i la cara del final.
I a sobre, vam acabar la jornada amb un dinar dels que fan historia. Això de les comilones es un esport que no practiquem massa, però un dia es un dia i la veritat es que vam jalar de conya.
2 comentaris:
Ostres, quina passada. Però on aneu!? Al més difícil encara!! Jeje, de oca a oca i rappel perquè em toca!! Realment féu unes cares de felicitat... ainx... :)
Excepcional dia, s'ens a obert un món.
Publica un comentari a l'entrada