El Lluís tenia ganes de que el treguessin a passejar i, efectivament vam anar a estirar les cames. El lloc escollit va ser Monserrat, on començavem a caminar tot just sortir el sol.
I es que ser matiner i recorrer indrets perduts pot acabar tenint premi, no sols per la sensació de pau que això transmet, sinó perquè els habitants d'aquelles contrades et poden acabar obrint la porta de casa seva. Simplement un moment màgic.
5 comentaris:
Ostres! no sabia que a Montserrat hi hagués isards...
Cabres! Que sou uns cabres!
UOOOOOOOOO!!! Sí que us ho vau passar bé síi!!! :)
ja veig lluís, amb ells vas a montserrat i a mi em portes a l'infern dels vents, no hi ha dret home!
bueno molt xulo el blog, només falten unes fotos del meu club eh?!
A més a més de verges negres, homes amb sotana i pedres, també s'acostumen a veure manats de ponys amb banyes. És sorprenent!!
jijiji...
Publica un comentari a l'entrada