“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

06 de febrer 2009

Gra de Fajol

Però quin hivern! Quantes llevantades portem ja? Temporals de vent, pluja i neu! I totes cauen en cap de setmana! Cagun l'òs pedrer! :-D
El dissabte passat tocava muntanya, era el dia de la llargament desitjada excursió al Carlit, però la previsió del temps era una mica complicada, a priori el mal temps arribava passat el migdia, o sigui que donava temps a fer muntanya.
Hi havia disparitat d'opinions i al final ens vam quedar dos agosarats disposats a afrontar el que fos!
Com no sabíem que trobaríem vam decidir anar sobre segur, o sigui que ens vam encaminar a la nostre particular escola de muntanya, Ulldeter, un cop allà ja veuríem on dirigiam el nostre caminar....

La nit avans haviem fet una mica de xirinola amb els companys, o sigui que ens aixecarem havent dormit 3 hores mal comptades i amb sabor de cervesa a la boca, però estàvem a tope, volíem neu!!!

Arribarem a Ulldeter amb un solet ben bó, ens muntarem les andromines i cap amunt! Quantes vegades hauré trepitjat aquest camí que porta al Refugi? He perdut el compte, això si, és la vegada que més innivat estava, no hi havia rastre del riu, sepultat per metres de neu!

Tot just després del refugi vingué el moment de la reflexió, cap a on ens encaminàvem? Hi havia gent arreu, alpinistes fent canals, raqueteros pujant cims, esquiadors de muntanya lliscant amunt, snowboarders i palilleros anant a tota hòstia per les pistes d'esquí...
Hi havien opcions, fer una canal fàcil de pujada al Grà de Fajol petit, tirar cap a la zona del Bastiments, Freser i Infern o anar cap a la zona del Pastuira..., ens vam decidir per tirar cap al Coll de la Marrana i allí pensar de nou, ens venía molt de gust fer una canal però era una miqueta tard i no sabiem com aniria progressant lo temps, però ja les tenim clixades! Cauran un altre dia!!!

Just avans d'arribar al Coll de la Marrana és va enboirar de cop, seguirem pujant més fins superar la cornissa que s'havia format just a l'entrada del coll, fins i tot vam sopesar la idea de treure els piolets per superar-la...
Un cop al coll i guaitant el panorama poc clar a la banda del Bastiments, i com que el camí cap al Pastuira mai l'havíem fet optarem per obrar venjança i pujar el Grà de Fajol (2708 m.).

Una pujadeta continuada i força durilla ens portà ràpidament a la carena, la seguirem per instint ja que no és veia tres en un burro, i enmig dels núvols aparegué la creu de ferro mig sepultada del cim! Malgrat els mals presagis del clima, i les dificultats ho havíem aconseguit!!! En aquell moment, en aquell instant la muntanya era nostre!!! Bé!!!

La baixada la fèrem ràpida, gaudint de l'element blanc a tope fins arribar al Refu on fèrem un mos asseguts en un roc contemplant el magnífic paisatge innivat i els núvols avall cobrint la resta de Catalunya...

I començà a nevar dòcilment....

SaluT i Muntanya!!!

Reportage Fotogràfic

PD: Qui no arrisca no pisca!!! ;-)
PD2: El mateix dissabte em vaig assebentar que una noia havia mort i el seu company estava greument ferit al caure al veí pic de la Dona just a l'hora que nosaltres estàvem pujant el Grà..., una trista notícia que és repeteix massa sovint últimament....
A la muntanya sempre màxima prudència, el risc sempre hi és. Rauxa? si, però sempre sent conscient de les pròpies possibilitats.

2 comentaris:

lisu ha dit...

La foto de la creu del cim impressiona.

de secà ha dit...

ho haveu vist...la mare que'ls va parir....a veure quan em toca a mi.