Puigmal

Era un bon dia per descobrir el Puigmal (2910 m.), una de les muntanyes mítiques de l'excursionisme català a voltes de ser el punt culminant del pirineu gironí.

Per sopars de nadal d'empresa i lesions vàries ens quedàvem com a membres de l'excursió en Potaverda i jo, convençuts de les nostres posibilitats envers aquesta muntanya màgica.

S'ens presentaven varies vies per atacar la muntanya, vàrem triar la potser més nostrada de totes, pujar en cremallera a Núria desde Queralbs i d'allà fer vía per el torrent de la coma de l'embut fins albirar el cim i pujar a cara barraca...

Cal dir que s'ens va escapar el cremallera per cinc minuts, potser per aminorar la marxa durant el trajecte guaitant uns quants papas noels penjats de cap per avall per la plana de Vic, una gran campanya, si senyor! Lo nostre és el tió!
Vaaaja!!!! No passava res, el cremallera s'escapava i nosaltres aprofitàvem el temps per menjar algo, preparar-nos amb tota la tranquilitat del món i comentar la jugada.
Un cop al cremallera i després de passar el nou túnel (magnífica obra d'enginyeria però treu part de l'encant ja que molta vista és perd...) vam arribar a Núria, una estació semi-desértica malgrat ser dissabte, en temporada alta i a petar de neu..., però nosaltres a lo nostre, grampons als peus, barretina al cap i som-hi!

Neu arreu i una ràpida ascensió (casi sempre deixem endarrere a tothom que trobem, o nosaltres anem com coets o ells com cargols..., que passa aquí!?), i després el company em diu que si esbufego..., serà cabrit! Que maquinón que està fet!

El temps va anar progressivament cap a malament, primer un solete ben bó acompanyat d'un ventet d'alló més agradable, fins a passar a la neu un cop a les pistes i una ventada d'aire gélid que deu n'hi dó, fins i tot en Potaverda no ho veia clar pujant els últims metres, res que no solucionés una paraula d'ànim i cap amunt!
Ja hi erem! Quina felicitat, quina joia! Ho havíem aconseguit! Quin cel i quines vistes! Renoi, com m'agrada!
Just uns momens després arribava al cim un esquiador forani renegant en arameu amb problemes amb una de les subjecions de l'esquí i una parella d'esquiadors que ens van ajudar a inmortalitzar el moment...
I quin momentazo Mocoman congelat a topeeee!!!!..., si voleu més senyes guaiteu les fotos en que surt en Potaverda (el del pasamuntanyes amb pinta de depravat...), espectacular!

La baixada va ser ràpida i gratificant, no tant el bar de l'estació d'esquí, no tenien braves ni escopinyes, hi ha sobre la cervesa servida en un pot de plàstic...On s'es vist això!!!
Una breu visita a les exposicions (de la natura de les contrades i de la història del cremallera) i som-hi cremallera avall i retorn a la plana...

Bè, l'últim cim de l'any (que no excursió!) que ens a deixat un boníssim sabor de boca per començar amb empenta l'any vinent.

Aprofito per desitjar a tots els integrants de TrempaPics hi ha tota la gent que sap de la nostre existència molta felicitat i molta rauxa!, encara que les adversitats siguin moltes, sempre endavant!

SaluT i Muntanya!

Reportage fotogràfic