Després de moltes hores de xerrameca, moltes d'elles per la muntanya, al final veuen la llum els trempapics. De fet ja fa molt temps que en sóc un d'ells, tot i no ser-ne conscient.
I es que la colla ja la teniem formada, a tots ens uneix la mateixa passió, la muntanya. Sols faltava ficar-li nom i donar-li forma. Poc a poc ho anem fent....
Jo sóc de secà, un més de la colla. A veure si la resta també van treient el nas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada