“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

17 de setembre 2008

Carros de Foc

"A l'estiu de 1987 uns quants guardes de la zona van decidir fer la travessa Pallars-Aran-Ribagorça d'una tirada, en un sol dia. Algú la va anomenar Carros de Foc. I des d'aleshores, sigui hivern o estiu, quan algú fa la travessa durant el dia, la brama corre de refugi en refugi tan de pressa com el vent creua les collades: avui passen els Carros de Foc!"

Això d'aquí dalt són els inicis de la Carros de Foc, de fà temps ens sentiem encuriosits per aquesta travessa , el recorregut és presentava duur i esplèndid, i era l'oportunitat de passar uns quants dies a l'aixopluc de les muntanyes, sense anar amb presses, gaudint del medi i deixant enrere la civilització asfaltada durant un temps.

Personalment me la vaig pendre com una aventura, una desc
oberta, mai havia estat 6 nits i dies seguits a la muntanya, la majoria de refugis eren nous per mi, igual que les valls, collades, estanys i pics que vam trepitjar, tota una delícia de camins fresats i no tan fresats, el anar descobrint a cada passa un paisatge nou i saber que el demà sería igual, una descoberta!

Si voleu dades en fred de la Carros us diré que és un recorregut per zones d'alta muntanya, a una altitud mitjana de 2.400 metres, el desnivell aproximat és de 9.200 metres i el recoregut d'uns 55 km...., això la carros estandard, nosaltres vàrem fer la nostre pròpia carros, 5 dies, el primer dia vam fer la meitat de la carros del tirón i el següents dies ens vam dedicar a gaudir de la muntanya i pujar cims per enaltir els nostres cors.

Imatges, paraules i situacions em venen al cap recordant aquells dies d'agost, vet aquí un resum:

Vam descobrir on és va inspirar Tolkien per descriure Mordor, un coll anomenat Contraix, per la duresa, l'aparença i la magnitud de l'entorn...., que minúsculs sóm....
Ja sabem quins refugis són paradisos a la muntanya, els que fan el fet i els que millor no apropar-s'hi gaire....
Hem gaudit de les vistes d'aquestes muntanyes meravelloses: Montardo (2.833 m.), Tuc de Ratera (2.857 m.), Monestero (2.878 m.) i Pala Pedregosa (2.889 m)..., elles ens han deixat...
El granit, quina roca veritat?, el granit...

El vasco fiestero, el seu company barrilete, el surfero de Gavà i el seu company bonachón, el tipus del gos gegant i el cuiner Sky-runner.....
Patxaran!!! La beguda oficial, que no falti després d'un bon sopar gaudint de la caiguda del dia....
Els sons i sorolls de nit de depén de quin refugi, inenarrable...
Els mil i un estanys, preciosos tots ells, les collades de cada dia, cabrones totes elles, les granotes al nostre pas, les fures, isards i marmotes espiant el nostre caminar a dos cames i dos pals...
El Gollum a l'estany...
Vies de tren d'altres temps, túnels i vaques pasturant...
Un pic traidor i dos que és van fer caqueta, pujant i baixant..., Tuc Gran dera cendrosa (2.706 m.), gràcies
a tu també...
Ké Paha!!!!!
Caigudes, cómiques i doloroses! Es podrien titular "Encaixat a la roca amb braç a l'esquena" "Cames a l'aire i roc a tot drap" "derrapada de cos sencer a la fina polseguera".....
Senyera al cim!...
Els encantats....
El traficant de les muntanyes, pastilles...tabac...
Estiraments!!!........
Aprenent a rastrejar bestioles..., petjades al fang...

Petites flors de gran bellesa...
Patiment a la cama, mentalitat de ferro...
Cursa muntanya avall....
Rateeeraaa, Rateeeraaaa......
Banderoles tibetanes..., debat....
El tres de nou amb folre i manilles estil dominó....

Qui riu últim riu millor: Parchís!!!
El Peguera...

I segur que em deixo coses, sensacions i situacions, tan és, el més important són les persones amb qui vaig viure aquesta extraordinària experiència...

Una abraçada nois, fins la propera!

Web
de la Carros de FocReportatge Fotogràfic
Reportatge Fotogràfic de secà
Reportage Fotogràfic de secà II


SaluT i Muntanya!!!

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Això son unes bones vacances, si senyor!

Anònim ha dit...

Ainx!De ben segur que t'has emocionat recordant tot amb detall. I també segur que més d'un cop se t'ha escapat algun somriure i alguna rialla, algun sospir... I desprès segurament t'ha vingut nostàlgia... No pateixis!!! Les muntanyes sempre esperen a tota bona persona que la vulgui venir a veure i gaudir :D

Anònim ha dit...

Nen, d'això ja fa uns quants dies, però llegint el teu relat he sentit un no se que.....La veritat es que va ser una experiència preciosa i que ens costarà superar, però bueno, això no vol dir que no sigui superable. Ja pensarem alguna coseta....