“Una ascensió a l'alta muntanya és d'entrada un pretext per l'amistat."

31 de març 2008

Les Agudes via la cresta dels Castellets

Qui s'en và a dormir d'hora un dissabte per la nit per aixecar-se intempestivament aviat un diumenge al matí, tot hi el canvi d'hora i treballar tan dissabte com diumenge a la tarda...., si aquest sóc jo, el boig de la muntanya.

Anem al tema, la misió del dia eran Les Agudes (1703 m.), mític pic del Montseny, però aquesta vegada buscant-li les pessigolles a la muntanya a veure si era tan dura de pelar com deien, ens vam encaminar directament a trobar la cresta dels Castellets, bonica massa rocosa de puja i baixa entre aèrias vistes....

Fotia un fred i un vent que garratibava, per això vam agafar un bon ritme que ajudava a desencallar els músculs i la ment...
Arribats al començament de la cresta pròpiament dita marcada primer amb senyals morades, només un pas de dificultat equipada amb una cadena, el demés grimpadetes facilones per entrar en el tema sense sobresalts.

Arribats a un coll s'havia de decidir quin camí agafar, seguir el morat (vorejant la muntanya) o el groc (recte cap amunt!) i si, efectivament, si hi havia cap dubte, vam agafar el groc a tutti plen!

Això ja anava fortet, grimpades maques sense parar, potser tan sense parar que hem vaig sorpendre veient despuntar la creu al cap de poca estona, ja estàvem!? Efectivament, aquesta vegada no cantàvem victoria avans de temps, haviem pulveritzat les estimacions de les ressenyes més tardones...

Arribats al cim el vent vapulejava els nostres prims cossos, o sigui que fet el mono una mica i la imprescindible foto de cim, ens vam arreserar entre unes roques xerrant sobre passades i properes expedicions i menjant quatre ganyips...

Malgrat una petita equivocació de ruta (rectificada a temps gràcies a de secà!), la desgrimpada va anar com una seda mentres veiem com la gent pujava en manada cap a dalt. Ens va entrar la vena atlètica i l'últim tros de baixada la vam fer corrents malgrat alguna relliscada còmica!

En definitiva, una matí aprofitat al màxim, i una ruta super aconsellable per descobrir el costat més contundent del Massís del Montseny, però ojo! Que al llarg del recorregut hi havien plaquetes recordatòries de gent accidentada a la cresta, o sigui que amb seny eh!

*Mentres estava fent aquest escrit he rebut notícies sobre el pròxim cap de setmana, si tot surt bè, simplement serà acollonant! :-)
*Foto agafada d'aquesta ressenya

Reportatge fotogràfic

SaluT i Muntanya!!!

6 comentaris:

de secà ha dit...

Un matí collonut, bona companyia, dosis d'adrenalina, metereologia que no acompanyava massa......ja estic esperant la propoera.

Rankor ha dit...

Quina ràbia haver-m'ho perdut, això de grimpar m'encanta!! Espero que hi hagi una altre ocasió per poder-la fer jo també.
I aquest cap de setmana... Vaig boig!

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Bona excursió, sí senyor. Recorda´t de tornari a la tardor.

simón ha dit...

Hehehe, una altra per la saca!!

marietadelullviu ha dit...

Quina passada de canyeros muntanyencs que esteu fets. El que us fa fer una muntanya...

francesca moon ha dit...

Nosaltres ho vam fer aquest diumenge , es una pasada , vaig acabar reventada , pero valia la pena intentar-lo. El silenci , alla dalt , donava por i a la vegada una pau inmensa.

Petons.

Xesca